Un dels debats que envolta Catalunya és el paper que té el turisme en la dinamització del món rural i com aquest pot afavorir la reutilització de masies que s’havien vist afectades per l’abandonament del món rural. Parlem sobre això amb Josep Margenat, responsable del sector d’Agroturisme de la Unió de Pagesos, que participarà en la taula rodona «Masia-Paisatge-Turisme: valors entorn del paisatge de la masia i el paper del turisme. Reptes actuals i de futur», del 3r Congrés Masia i Territori, que tindrà lloc, del 13 al 15 de març, a l’Institut d’Estudis Catalans.
- Té bona salut l’agroturisme a Catalunya?
Em resulta difícil determinar el grau de salut de l’agroturisme. Tanmateix puc dir que és una activitat saludable per a qui el practica, per a l’entorn i per a l’establiment que el gestiona.
Cal entendre l’agroturisme en un sentit ampli, és a dir, que engloba totes aquelles activitats que es fan al medi rural i a l’empara d’una explotació agrària professional i activa, amb pernoctació o sense. Totes aquestes activitats són concebudes com un complement a la renda. El «Benvinguts a pagès», per exemple, és una activitat agroturística que apropa la gent urbana a la realitat de la pagesia.
Cada cop és més freqüent trobar iniciatives com l’enoturisme, l’oleoturisme, entre d’altres, que valoren l’activitat mateixa d’una empresa agrària més enllà de la venda dels productes que elaboren i/o produeixen.
Els allotjaments d’agroturisme ofereixen, a més d’una experiència al món agrari, la possibilitat d’allotjar-s’hi i fer-hi els àpats depenent de la modalitat de l’establiment.
La salut del sector podria mesurar-se amb la capacitat d’adaptar-se als canvis, diguem que una mica delicada.
- Quin paper té el turisme en el manteniment del món de la masia?
L’agroturisme i el turisme rural tenen un paper fonamental en el manteniment de les masies. En primer lloc, perquè els requisits que s’exigeixen per convertir una masia legalment en un allotjament turístic són molt conservacionistes pel que fa a les característiques de l’arquitectura tradicional.
En segon lloc, perquè part dels ingressos provinents del turisme es poden destinar al manteniment de les masies.
Cas a part és el turisme desenvolupat per persones o empreses que inverteixen diners provinents d’una activitat externa. Però també és en benefici de les masies.
- Podem considerar clau aquest turisme per a la dinamització del món rural?
L’agroturisme, pel fet de ser una activitat lligada a una explotació agrària, ha ajudat a fixar gent al territori, mantenir les activitats tradicionals de la zona (agricultura, ramaderia i boscos) i frenar l’èxode rural. Però el turisme és una activitat molt estacional i de caps de setmana que ha actuat de manera invasiva sobre el territori, ha estat el causant de certs desequilibris i ha expulsat autòctons del seu lloc d’origen.
- Quins són els reptes als quals s’enfronta el sector de l’agroturisme?
La situació de crisi al sector agrícola ha provocat el tancament de moltes explotacions i l’envelliment de la població pagesa. La manca de relleu generacional dibuixa un escenari complicat al món rural i, per extensió, a l’agroturisme. No totes les explotacions existents en actiu tenen capacitat i ganes d’incorporar l’activitat agroturística al seu negoci. L’edat de molts pagesos és un factor determinant a l’hora d’innovar, però també ho són els elevats costos de rehabilitació de les masies, el fet de ser propietari o no de la finca que es treballa, la precarietat de determinats serveis bàsics a les àrees rurals, les normatives urbanístiques que en moltes ocasions són com una cotilla que permet poc moviment…
Per altra banda, cal també que es millori la professionalitat a l’agroturisme i s’hi vagin incorporant serveis i prestacions que podem trobar en altres instal·lacions turístiques, ja que les exigències del mercat van augmentant.
- Turisme i manteniment del paisatge: és compatible?
No solament és compatible, sinó que és necessari. El turisme ha destrossat el paisatge de la costa i de molts indrets de muntanya. Dependrà del model de país que vulguem. I dels interessos que es moguin darrere.
Com són els ecoturistes?
No he trobat aquesta paraula al diccionari. Les persones que tenen consciència ecològica, preocupades per la salut del planeta, consumidores responsables, que minimitzen la generació de residus, que no malbaraten aigua, energia i recursos, que en les actituds i la conducta del dia a dia fan una aposta per la sostenibilitat i respecten el medi… quan fan turisme es deuen convertir en ecoturistes.
- Falta màrqueting en el món de l’agroturisme?
Segurament que sí. Crec que l’agroturisme com a tal és un reclam per a un grup reduït de ciutadans. El potencial client, en els criteris de cerca, pot ser que prioritzi el confort i les prestacions, la bellesa de les instal·lacions. Per exemple, avui en dia i al nostre país, l’aire condicionat s’ha convertit en un element imprescindible, que pot determinar que un client triï un establiment o un altre.
Per altra banda, el turisme de visites (sense pernoctació) potser encara no té prou visibilitat. Potser determinats cellers tenen un desplegament publicitari que els aporta moltes visites, però cal crear canals de difusió per a aquelles experiències més humils.
Isidre Pastor és llicenciat en història medieval, arqueòleg i ha estat president de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya. Parlem amb ell sobre la preservació de masies i la seva reutilització, tema del qual parlarà a la taula rodona que porta per títol «Reutilització de les masies: conflictes i solucions», que tindrà lloc el pròxim 14 de març, a les 13.10 hores, en el marc del 3r Congrés Masia i Territori.
- Per què apostar per la reutilització de masies?
Les masies esdevenen el principal referent arquitectònic de les heretats que han vertebrat els marcs rurals del territori. En aquest sentit, del que es tracta és de preservar el llegat del nostre patrimoni cultural i, en el cas dels béns immobles, el millor garant d’aquest propòsit és garantir-ne l’ús. Preferiblement, el seu ús original pel qual fou concebut.
- Quins usos poden tenir les masies, a part de destinar-les al turisme rural?
Més enllà dels usos que els són originàriament propis, com són els de centre d’explotació d’una heretat agropecuària, les masies, com als edificis històrics, poden tenir tots aquells usos que preservin els seus valors patrimonials. D’acord amb el que estableixin al respecte els nivells de protecció normatius i, a la vegada, siguin activitats contemplades pel planejament urbanístic vigent. I, tal vegada, s’adaptin al que estableix la normativa sectorial de l’activitat a la qual es dediquin.
- Són les masies un tresor històric que cal protegir?
Col·loquialment parlant, així ho diríem. En qualsevol cas, les masies són un dels principals exponents de l’articulació agropecuària del marc territorial i, així mateix, els seus nuclis edificats són un referent del dinamisme i evolució que ha experimentat l’arquitectònic rural al llarg dels segles. I és, en aquest sentit, com a bé de la nostra identitat col·lectiva, que cal documentar, estudiar i, si escau, preservar per a salvaguardar els seus valors culturals.
- Com poden les administracions facilitar això?
El seguit d’administracions que amb els seus corresponents departaments, serveis i seccions que incideixen i vetllen sobre la realitat de la masia com a heretat, nucli residencial, centre d’activitat agropecuària, referent patrimonial… han d’optimitzar recursos i organitzar-se per tal d’assolir els propòsits que recullen els marcs legislatius i normatius vigents, tenint en compte i respectant sempre, la dimensió humana i social d’aquesta entitat patrimonial, econòmica i social que esdevé la masia.
- És el turisme rural una bona sortida per a aquestes edificacions?
Davant de l’abandó i l’estat de ruïna que presenten un gran nombre d’aquestes edificacions rurals de caràcter històric, l’activitat residencial de caràcter turístic no deixa de ser una opció factible més per a la recuperació, preservació i valoració d’aquest patrimoni arquitectònic, que és propi de la nostra realitat territorial.
- Són les masies una bona eina per a potenciar l’agricultura i la ramaderia i, amb elles, el desenvolupament econòmic al món rural?
Ben segur que sí, amb aquesta finalitat foren erigides i concebudes segles enrere i en el millor dels casos encara perdura aquesta activitat avui dia. Amb tot, és obvi que l’evolució que aquestes masies han experimentat al llarg dels anys també s’ha d’adaptar a les necessitats domèstiques, productives i socials actuals. Sempre, per descomptat, d’acord amb el que estableixi i reguli el marc normatiu i legislatiu al respecte.
- Sap quantes masies es troben en situació d’abandó?
En primera instància, caldria saber quantes masies hi ha per municipi, tasca que s’hauria de recollir en els instruments de la catalogació del planejament urbanístic. Encara avui, no tots els municipis disposen d’aquest instrument. D’altra banda, també caldria concretar el concepte abandó. S’hauria de diferenciar entre les masies que avui dia estan deshabitades o sense activitat, d’aquelles que estan en estat ruïnós o de les quals tan sols es conserven restes o vestigis del que havien estat. Amb tot i sense disposar de xifres concretes, és versemblant considerar que el grup més minoritari és el de les masies que gaudeixen d’un bon estat de conservació i estan vinculades a una activitat d’ús domèstic o productiu.
- Quins conflictes acompanyen la reutilització de masies?
En si, el conflicte rau en la nova concepció de la dinamització socioeconòmica del marc rural, la preservació de les explotacions agropecuàries dels camps i boscos i la sostenibilitat domèstica dels seus nuclis residencials, motivada pels efectes de la globalització. Pel que fa a les tasques de recuperació, rehabilitació, restauració i reutilització de les masies, no deixa de ser una pràctica inherent de la preservació i valoració del patrimoni que és viu, actiu i dinàmic. I que cal portar a terme, ja que com a societat tenim el dret de gaudir-ne i el deure de llegar les futures generacions.
El 3r Congrés Masia i Territori, que se celebrarà el 13, 14 i 15 de març, a l’Institut d’Estudis Catalans, comptarà amb potents taules rodones, com la que tindrà lloc el primer dia del Congrés, titulada «Adaptar el planejament i la normativa a una realitat singular», en la qual participarà Raquel Serrat. Ramadera del Ripollès, membre de la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos, responsable del sector Dones, Medi rural i Polítiques de Muntanya. I dels sectors Boví i Equí de carn.
- Com a ramadera, quines traves es troba en temes burocràtics o relacionats amb les administracions?
Les inspeccions i els controls administratius els hem de tenir, ja que estem produint aliments i hem d’assegurar la màxima garantia de seguretat alimentària, sanitat i benestar animal, però ens trobem que estem duplicant informacions; omplim formularis que ens obliguen a mentir, perquè el paper quadri, però que no tenen res a veure amb la nostra feina diària; no hi ha coordinació entre departaments i, fins i tot, hi ha normatives que es contradiuen, etc. Necessitem simplificació i sentit comú.
- Què poden fer les administracions per a afavorir el desenvolupament econòmic del món rural?
Primer de tot creure-hi de veritat. Creure en l’equilibri territorial i en la pagesia com a estructura d’estat. Fa dècades que fem taules de treball, congressos, reunions, etc., i anem parlant del despoblament, l’envelliment, la manca de serveis, etc. Deixem de parlar i posem-nos a treballar!
- El despoblament i la falta de serveis: què provoca què?
És un peix que es mossega la cua: la manca d’inversions públiques al món rural i la falta d’oportunitats laborals provoquen despoblament. I en conseqüència, l’abandonament comporta que no s’aposti per a fer-hi inversions. Les polítiques es fan des d’una visió purament urbanocentrista, però llavors ens gastem recursos públics per a fer taules rodones, grups de treball i «tècnics experts» per a parlar de com revertir el despoblament. Sense inversions econòmiques i valentia política, morirem parlant-ne.
L’abandonament converteix la Catalunya rural en un parc temàtic turístic basat en un model totalment insostenible. Comporta pèrdua de sobirania alimentària i, quan depens d’un tercer, en tindràs si te’n dona, si no, no…
- Com atraure els joves al sector agrari?
No hi ha cap secret: s’hi ha de poder guanyar la vida.
- La pandèmia va provocar canvis i va afavorir el flux migratori cap al món rural. S’ha mantingut la tendència?
Quin flux? Ciutadans que tenien una segona residència que diuen que ara viuen aquí fent teletreball, però continuen empadronats a la ciutat per a tenir millors serveis? S’hauria d’analitzar molt bé què ha comportat la pandèmia i jo, personalment, penso que només ens ha portat deshumanització i precarietat dels serveis bàsics. Més egoisme i un turisme massificat poc respectuós.
- Quines oportunitats té ara el món rural que es poden aprofitar en la lluita contra el despoblament?
Perquè hi haguessin oportunitats reals hi hauria d’haver un canvi de mentalitat global. Apostar pel producte de proximitat, pels oficis de proximitat, per un accés a l’habitatge digne, per ensenyaments secundaris amb residències per a estudiants, per l’accés a la cultura mitjançant les noves tecnologies a tot arreu, etc.
- Creu que té solució el despoblament al món rural?
Si es produeix, serà per necessitat, perquè les ciutats no són autosuficients i el sistema que tenim muntat és del tot insostenible.
«S’explica que els perfils creatius i innovadors es distingeixen per ser desordenats, ineficients i nerviosos; que els pot la vena anàrquica i l’incompliment sistemàtic dels terminis. Però… res és com sembla: es pot ser creatiu i innovador alhora que ordenat, resolutiu i tranquil». Així es presenta al seu perfil de Linkedin Agustí Brañas, economista expert en lideratge neuronal, creativitat i innovació, que serà present al 3r Congrés Masia i Territori com a participant de la taula rodona «La innovació agrària necessària per a la producció sostenible d’aliments». En aquesta entrevista parla sobre la innovació i creativitat al sector agrícola i valora si el sector, que no acaba de rebre el suport social que mereix, necessita o no una bona campanya de màrqueting.
- Sempre parla de la necessitat de ser innovador i creatiu. És innovador i creatiu el sector agrícola?
Sí. L’IRTA és un catalitzador per a experimentar i dissenyar solucions tecnològiques que permetin la seva aplicació i millorin la feina i la productivitat. Un bon exemple és l’aplicació de drons per a comprovar el moment de collir el raïm o les noves varietats de poma i ametller del seu programa de millora vegetal que ha obtingut.
- És possible una producció sostenible d’aliments que no sigui escandalosament cara?
Ara per ara és difícil conciliar el que és sostenible amb uns costos raonables de producció. Que sigui car o barat és quelcom subjectiu. El valor que s’atorga a alguna cosa és el que la població sigui capaç de valorar diferencialment, per posar un exemple, un enciam conreat de forma sostenible o un altre produït en un hivernacle. Per a nosaltres, és difícil apreciar el perquè de la diferència de preu.
- Com a persona no lligada directament a l’agricultura, quin camp de la innovació hauria d’explorar aquest sector, la manera de produir, la manera de comercialitzar…?
Totes les vies són bones per a innovar, però si n’he de fixar una com a prioritària, fixaria la de comercialitzar. Hi ha una paraula que quan tinc oportunitat l’etzibo: empeltar. El fruit que produeix el sector primari ja és bo. Cal millorar tot allò que l’envolta: la distribució i comercialització.
- Tot i ser un sector 100 % necessari, no es valora com cal al sector agrícola. Li falta una bona campanya de màrqueting al sector?
Sens dubte. Cal apropar la feina de pagès i tot el que representa per a la ciutadania i allò que representa el sector per a l’economia, a la vegada que per a la salut.
- És la IA aplicable al sector agrícola? De quina forma el pot millorar?
Més enllà de si la IA és aplicable o no al sector agrícola, jo començaria per fer més fàcil la feina administrativa als pagesos. És l’Administració la que s’ha de preguntar què puc fer per al món de la pagesia. I escoltar-los en majúscules. El pagès ha de dedicar el seu temps al tros, no pas a la tecnologia administrativa i tots els entrebancs que aquesta els hi posa.
- Quines àrees de millora veu en el sector?
Integrar solucions tecnològiques que els permetés tenir informació del mercat en temps real, a la vegada que millorar en termes de màrqueting i comercialització. Crec que les cooperatives estan desaprofitades i que se’n podria treure més suc.
