El 3r Congrés Masia i Territori, que se celebrarà el 13, 14 i 15 de març, a l’Institut d’Estudis Catalans, comptarà amb potents taules rodones, com la que tindrà lloc el primer dia del Congrés, titulada «Adaptar el planejament i la normativa a una realitat singular», en la qual participarà Raquel Serrat. Ramadera del Ripollès, membre de la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos, responsable del sector Dones, Medi rural i Polítiques de Muntanya. I dels sectors Boví i Equí de carn.
- Com a ramadera, quines traves es troba en temes burocràtics o relacionats amb les administracions?
Les inspeccions i els controls administratius els hem de tenir, ja que estem produint aliments i hem d’assegurar la màxima garantia de seguretat alimentària, sanitat i benestar animal, però ens trobem que estem duplicant informacions; omplim formularis que ens obliguen a mentir, perquè el paper quadri, però que no tenen res a veure amb la nostra feina diària; no hi ha coordinació entre departaments i, fins i tot, hi ha normatives que es contradiuen, etc. Necessitem simplificació i sentit comú.
- Què poden fer les administracions per a afavorir el desenvolupament econòmic del món rural?
Primer de tot creure-hi de veritat. Creure en l’equilibri territorial i en la pagesia com a estructura d’estat. Fa dècades que fem taules de treball, congressos, reunions, etc., i anem parlant del despoblament, l’envelliment, la manca de serveis, etc. Deixem de parlar i posem-nos a treballar!
- El despoblament i la falta de serveis: què provoca què?
És un peix que es mossega la cua: la manca d’inversions públiques al món rural i la falta d’oportunitats laborals provoquen despoblament. I en conseqüència, l’abandonament comporta que no s’aposti per a fer-hi inversions. Les polítiques es fan des d’una visió purament urbanocentrista, però llavors ens gastem recursos públics per a fer taules rodones, grups de treball i «tècnics experts» per a parlar de com revertir el despoblament. Sense inversions econòmiques i valentia política, morirem parlant-ne.
L’abandonament converteix la Catalunya rural en un parc temàtic turístic basat en un model totalment insostenible. Comporta pèrdua de sobirania alimentària i, quan depens d’un tercer, en tindràs si te’n dona, si no, no…
- Com atraure els joves al sector agrari?
No hi ha cap secret: s’hi ha de poder guanyar la vida.
- La pandèmia va provocar canvis i va afavorir el flux migratori cap al món rural. S’ha mantingut la tendència?
Quin flux? Ciutadans que tenien una segona residència que diuen que ara viuen aquí fent teletreball, però continuen empadronats a la ciutat per a tenir millors serveis? S’hauria d’analitzar molt bé què ha comportat la pandèmia i jo, personalment, penso que només ens ha portat deshumanització i precarietat dels serveis bàsics. Més egoisme i un turisme massificat poc respectuós.
- Quines oportunitats té ara el món rural que es poden aprofitar en la lluita contra el despoblament?
Perquè hi haguessin oportunitats reals hi hauria d’haver un canvi de mentalitat global. Apostar pel producte de proximitat, pels oficis de proximitat, per un accés a l’habitatge digne, per ensenyaments secundaris amb residències per a estudiants, per l’accés a la cultura mitjançant les noves tecnologies a tot arreu, etc.
- Creu que té solució el despoblament al món rural?
Si es produeix, serà per necessitat, perquè les ciutats no són autosuficients i el sistema que tenim muntat és del tot insostenible.