Amb motiu del pròxim III Congrés Masia i Territori, que se celebrarà el 13, 14 i 15 de març a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, parlem amb Salvador Ordóñez, mestre, pedagog, empresari especialitzat en projectes complexos, excoordinador general del Gremi Fusta i Moble de Catalunya, actualment impulsor de tota la cadena de valor de la fusta a Catalunya a través de World Wood Future, i excoordinador de la Secció de Forestal de la ICEA.
- Un cop el vaig sentir dir que el segle XIX havia estat el segle del ferro, el segle XX, el del formigó i que el segle XXI és el de la fusta. Continua pensant així?
Bé, la frase no és meva sinó d’Alex de Rijke, arquitecte britànic. I crec que té raó: el segle XIX va ser una època marcada per l’ús intensiu del ferro en la construcció d’estructures com ponts, edificis i màquines. El segle XX, en canvi, es va caracteritzar per l’auge del formigó, que va permetre la creació de gratacels, preses, i altres infraestructures. Ara, el segle XXI, sembla que la fusta està guanyant terreny com a material de construcció sostenible i versàtil. La seva resistència, la baixa empremta de carboni i l’aspecte natural la fan una opció atractiva per a edificis i altres projectes arquitectònics. És interessant veure com els materials canvien al llarg del temps, com s’adapten a les necessitats i valors de cada època.
Et deixo una altra frase, que tampoc és meva, per a meditar: «Vivim encara en l’edat de la fusta». Aquesta és d’Eudald Carbonell.
- Quin paper juguen les administracions en això? Estan a l’altura?
Bé, les administracions, si es limiten a administrar, poc innoven. A tots ens cal anar sortint ja de l’ecologisme de saló i atendre més l’ecologia científica. Crec que ens caldria una mica més de gosadia i per descomptat de coneixement del material per a atrevir-nos a acceptar que la fusta és una matèria constructiva de primera qualitat, que no és un invent «modernillo» i que ha vingut per quedar-se per fer casa nostra més humana i sostenible.
- Tenim cadena de valor de la fusta a Catalunya?
La cadena hi és, sens dubte, però està molt segmentada, inclús trencada en alguns punts. No hi haurà un autèntic sector de la fusta a Catalunya fins que no tinguem la voluntat d’identificar uns objectius comuns, una estratègia compartida per a arribar-hi, i uns òrgans de representació reconeguts, generosos i visionaris i acceptats per tothom.
- Com valora l’evolució del sector de la fusta de l’última dècada?
Molt lenta, però positiva. Encara estem discutint entre nosaltres si el sol sortirà per l’est o per l’oest, dilema molt fàcil de resoldre si ens llevem ben d’hora i anem junts a veure la realitat més que evident.
- Està modernitzada la indústria de la fusta?
Depenent de la fracció o segment d’aquesta cadena sí, i molt, com és el cas del moble. Però indústria de fabricació de cases de fusta, declaradament no, llevat d’alguna honrosa excepció.
- Què s’està fent bé al sector?
Connectar-se entre si ja ho porta fent fa molt; ara toca connectar amb la resta de la cadena de valor de la fusta. Però això sembla que està costant…
A les administracions, jo els suggeriria:
- Legislar amb polítiques pensades amb una visió global i no sector a sector.
- Aprovar i desplegar ja el Pla General de Política Forestal (el Govern té previst aprovar-lo cap a finals del 2024), donant una especial atenció a la cadena de valor de la fusta.
- Fixar, com ja es fa en altres països, una normativa que reguli els materials ecosostenibles en els edificis, així com una estratègia de finançament per a dur-ho a terme.
- A tots ens cal aprofitar bé que Barcelona serà Capital Mundial de l’Arquitectura el 2026.
- Que es recuperi i es doni compliment dels Acords de Govern de 2015 sobre un ús mínim de fusta en edificis públics; tal vegada, aprovar per llei que els nous edificis públics hagin de contenir, com a mínim, un 50 % de fusta com ja està fent França des del 2022.
A la indústria li proposaria:
- Que accepti que ser subsidiaris del subministrament forà mentre tenim un recurs forestal ociós no té cap sentit.
- Que arrisqui, en solitari o de manera cooperativa, en la creació de nova indústria de transformació de la fusta per a fabricar recursos fusters per a la construcció: CLT, LSL, laminada, etc.
- Que s’impliqui compromesa i constant en la formació inicial relacionada amb el sector, forestal i de la fusta constructiva, en la formació superior i en la formació continuada.
- Que aposti per la R+D+I de manera sostinguda i valenta: sistemes, biomaterials, fabricació industrialitzada, comercialització…
- Gestió forestal: s’estan fent els deures a Catalunya?
Jo diria que dos dels grans reptes en la gestió forestal són l’adaptació al canvi climàtic i el risc d’incendis de sisena generació, inextingibles. Està clar que cada zona necessita una gestió diferent, en funció de la seva realitat ecosocioeconòmica, però cal una visió sistèmica coordinada i no apedaçada.
Ja podeu consultar el programa del 3r. Congrés del Món de la Masia que tindrà lloc a Barcelona els dies 13, 14 i 15 de maç de 2024.
Programa
Ja us hi podeu sol·licitar la inscripció per mitjà d’aquest formulari
És una satisfacció poder publicar les actes del II Congrés de masia-territori: “Una mirada de futur al territori rural català”, que tingué lloc a Barcelona el mes de març de 2019.
Ho és sobretot per deixar testimoni de les aportacions en forma de reflexions de les persones que hi van participar. Persones que representen un ventall molt ampli del nostre món rural.
Actes del 2n Congrés del Món de la Masia.
Programa del Congrés
La complexitat dels nous reptes. L’oportunitat dels nous sistemes
Barcelona, 13, 14 i 15 de març 2024
Ara ja fa temps que tenim consciència que estem en un canvi de cicle històric. Les mostres repeteixen altres etapes de la història. El planeta funciona amb total autonomia sense que nosaltres puguem ni conèixer ni entendre el que passa, ens trobem immersos en les seves variacions. Terratrèmols, volcans i, sobretot, canvi climàtic afecten tant la forma de vida, com l’habitatge o les comunicacions, així com les organitzacions socials i, no cal dir, l’economia.
Davant aquests grans canvis, el que ens cal és buscar la millor manera d’adaptar-nos i en positiu. És evident que caldrà que deixem allò que ara sabem que ens perjudica com les energies fòssils. També sabem que els elements que conformen el nostre planeta són finits i, per tant, cal buscar la manera de ser sostenibles en la part bàsica pel nostre sistema vital.
Fa un temps, vàrem presentar un tríptic amb la proposta d’aquesta diversitat de temes amb una visió multidisciplinària, tal com és la nostra vida, i això ho hem fet per aplegar-nos tots junts i en puguem parlar per poder fer propostes d’adaptació a aquest canvi.
Ara ja hem rebut les vostres propostes i, per tant, volem que les presenteu i animem a tothom qui hi tingui interès a participar-hi i aconseguir uns resultats prou amplis per sentir-nos-hi reflectits.
Si mireu el programa hi trobareu persones molt competents que ens faran conferències i participaran en les taules rodones. Aquesta vegada, hem potenciat les taules rodones en què poden participar moltes persones, tant expertes com practicants i, per tant, coneixedores de primera mà.
També hi trobareu la informació per a la inscripció i en la nostra pàgina web anirem afegint les novetats que tant poden ser en relació amb el programa mateix i notícies referents, com amb el programa definitiu amb horaris i les comunicacions.
Als debats, hi està tothom convidat.
Us hi esperem!!!
Consulteu el tríptic
La complexitat dels nous reptes. L’oportunitat dels nous sistemes
Barcelona, març 2024
Noves maneres de viure i produir
Avui ens trobem en un lent procés de canvi d’etapa històrica que ens porta a noves situacions. Situacions que ens afecten i de les quals no coneixem amb exactitud les raons que les motiven ni les seves conseqüències.
Són situacions complexes i que obren camí a nous sistemes de producció i de vida.
En els dos congressos anteriors vàrem generar un lloc de debat entre persones i institucions sobre el món rural, la masia i el territori. En aquesta tercera edició volem actualitzar el debat amb els nous reptes i
oportunitats que han anat sorgint en aquests darrers anys. També volem avançar en el coneixement dels nous sistemes que afecten la producció (economia circular), la comercialització agrícola, ramadera i forestal gràcies a la incorporació de noves tecnologies, i també els canvis en l’organització del treball i l’organització familiar, l’habitatge, els valors i les formes de vida. Els canvis generacionals, amb una incorporació més present i activa de la dona i formes poblacionals variades, obren nous models i les masies apareixen com una opció per als models de nous habitatges. El canvi pot anar cap a espais compartits de teletreball, coworking i coliving.
Des de la industrialització, el traspàs de la població del món rural a la ciutat va ser constant i d’una gran magnitud. Però en els darrers anys hi ha indicis que el procés s’està frenant. Les innovacions tecnològiques
obren noves oportunitats en les zones de baixa densitat que afecten tots els sectors productius i, molt especialment, el sector dels serveis, que pot oferir la possibilitat d’una major proximitat amb el client. Les
opcions dels sistemes d’ensenyament i informació s’han ampliat amb Internet i les xarxes. I també analitzarem la recerca de fonts energètiques alternatives. El canvi climàtic accelera decisions. Tots aquests elements i molts altres formen part del programa que estem preparant per a aquest III Congrés sobre masia i territori.
Una vegada més, us animem a participar-hi activament amb comunicacions, pòsters i assistint a les diferents presentacions.
Us hi esperem a tots!
Blocs temàtics
Bloc 1. Evolució sociològica de la població: despoblament versus recuperació demogràfica. Masia i territori
En aquest apartat s’inclouen els aspectes demogràfics del món rural: el despoblament i la incorporació de nova població procedent de les ciutats, l’envelliment de la població, la manca de relleu generacional i les seves problemàtiques. També s’abordaran les sinergies de les masies amb el seu entorn immediat i vers els nuclis rurals propers.
Es consideraran també les característiques dels anomenats neorurals, les poblacions temporals, els commuters, etc., aquest altre món rural que no s’identifica amb el sector agrari, però que obre noves
oportunitats als territoris de baixa densitat poblacional. Aquest bloc inclou, així mateix, els estudis que s’estan realitzant sobre el perfil socioprofessional dels nous habitants rurals i la seva localització en el territori català. Es discutiran models de disseminació o concentració de la població, i la distribució territorial dels assentaments i les seves edificacions d’acord amb la forma del territori. També l’àmbit de les innovacions en el
subministrament de serveis en espais de baixa densitat resulta fonamental per a la millora de la qualitat de vida i el manteniment de la població. S’esperen aportacions en aquest àmbit.
Bloc 2. Innovació: cap a un nou model de producció i d’utilització dels recursos
En aquest bloc s’analitzaran i descriuran processos innovadors que afecten tant la producció agrària i alimentària, com altra mena de produccions. Es tractaran molt especialment les innovacions que permeten un
millor aprofitament dels recursos naturals i dels residus, l’ús més eficient de l’aigua, la conservació dels sòls en bones condicions. S’analitzaran també la incidència de la recerca en agricultura, l’agricultura regenerativa, de producció circular i de minimització del malbaratament.
Bloc 3. Energies renovables: diversitat i sostenibilitat?
Les energies renovables són un dels temes fonamentals en els últims anys, tema que ha adquirit un caràcter hegemònic amb els desordres dels mercats mundials actuals. Hi ha moltes experiències en les zones rurals sobre la utilització de les noves fonts d’energia que seran presentades al Congrés dels Diputats. Però la proliferació d’instal·lacions també està generant moviments de protesta pels impactes en el paisatge, en l’ús del sòl i els recursos. Esperem debatre tots aquests elements.
Bloc 4. La masia: nous usos i noves oportunitats
4.1. La masia i l’administració
Els usos de la masia han anat canviant amb el temps. La forma de mantenir aquestes construccions és donant-los utilitat. Les noves formes d’organització social i del treball obren noves oportunitats. Aquest bloc s’orienta a analitzar d’una manera global la problemàtica actual de les masies i les implicacions de les administracions.
4.2. Sostenibilitat, bioconstrucció, rehabilitació
La crisi energètica que estem patint ens reafirma encara més en la necessitat d’estalviar energia en el moment de construir o reformar el que ja s’ha construït. Conceptes com bioconstrucció, materials sostenibles, circuits de comercialització locals, residus zero en la construcció o economia circular en la construcció prenen més rellevància que mai. D’altra banda, s’està conscienciant prou els joves tècnics que s’incorporen al mercat laboral d’aquesta tendència? Així mateix, es presentaran exemples sobre els elements constructius, els materials actuals per aconseguir la sostenibilitat de l’edificació i la rehabilitació, els materials de proximitat, la bioconstrucció i la construcció amb fusta.
4.3. Paisatge i patrimoni: cap a la sostenibilitat global
Aquest bloc es destinarà, d’una banda, als elements patrimonials diferents de les construccions de les masies pròpiament dites, però que són part de les finques: basses, dipòsits d’aigua de pluja, horts, etc.; d’altra banda, a tots els elements constructius corresponents a infraestructures: canals, camins, parcel·lació, i per acabar, a les edificacions agroindustrials: cellers, molins d’oli, etc.
Bloc 5. Turisme rural
El turisme ha estat un element fonamental en la dinàmica de les zones rurals catalanes. En els dos congressos anteriors vam estudiar molts exemples de dinamisme social i recuperació patrimonial gràcies al turisme, tant en habitatges com en restauració i en altres elements d’interès cultural. En aquest pròxim congrés esperem aportacions en l’àmbit del turisme regeneratiu versus sostenible, de l’aplicació dels ODS, de la digitalització, dels nous emprenedors, de l’smart rural tourism, etc. Igualment, cal tenir presents els propietaris en el desenvolupament del territori.
Bloc 6. Boscos i mosaic agroforestal: canvi climàtic i bioeconomia
Els boscos són un gran patrimoni natural del país (per la seva biodiversitat i valor paisatgístic), però també són vistos com un problema, per la proliferació de boscos joves i desestructurats que ocupen espais d’antics
conreus abandonats i representen una acumulació de combustibles que multiplica el risc d’incendis forestals. La gestió forestal multifuncional i la planificació del mosaic agroforestal són clau per a maximitzar els beneficis socioambientals que els boscos ens brinden. Els boscos són font de biomassa, matèria primera de la bioeconomia circular, la qual vol contribuir al reequilibri territorial tot promovent la transició ecològica de
l’economia. La governança en la gestió dels boscos (normatives, estructura de la propietat forestal…) o l’ús de fusta per a generar bioproductes amb més valor afegit (com ara el CLT per a la construcció o els productes creats en biorefineries per a la indústria química i farmacèutica) permetrien fer més rendible la gestió forestal.
Bloc 7. Economia rural i polítiques: interrelació amb el model productiu
Aquest bloc recollirà, d’una banda, aportacions sobre la problemàtica actual del sector agrari i de les zones rurals en general. De l’altra, s’esperen ponències sobre les polítiques i experiències per a dinamitzar el món
rural per part de les entitats i l’Administració que actuen avui en les zones rurals catalanes. També es vol analitzar la pervivència del model d’unitat familiar amb la participació destacada de les dones; ramaderia,
empresa; interès de la joventut; elaboració de productes en front de la macroproducció que també pot estar en mans d’unitats familiars o grups econòmics.
Dates significatives
- 13 de març de 2023: data límit per a l’enviament de resums de comunicacions i propostes de pòsters
- 26 abril de 2023: resposta a la revisió dels resums i propostes de pòsters.
- 3 maig de 2023: notificació dels resums i pòsters acceptats.
- 12 novembre de 2023: data límit per a l’enviament de comunicacions i pòsters definitius.
- 25 gener de 2024: notificació final de les comunicacions i pòsters acceptats.
Instruccions generals
Resums de comunicacions:
• Cal especificar-hi el nom de l’autor o autors i el títol. Cada autor pot presentar com a màxim una comunicació. L’extensió màxima és de 200 paraules i cal explicar amb claredat el contingut de la
comunicació.
• També s’hi poden presentar pòsters.
• Cal indicar a quin bloc del congrés es presenta la comunicació.
• S’han d’enviar per correu electrònic a l’adreça congresmasia.icea@iec.cat
Comunicacions i pòsters:
• Han de tenir un màxim de 15 pàgines, amb bibliografia (la utilitzada en la comunicació), notes, fotografies i plànols inclosos.
• Trobareu les normes de publicació al web del congrés i s’enviaran als resums que hagin estat acceptats.
• Al web també trobareu la plantilla dels pòsters.
• Tant les comunicacions com els pòsters es publicaran al web.
Inscripcions:
Hi haurà dues tarifes: 60 € la general, i 40 € per a estudiants i socis de la ICEA i filials de l’IEC, així com per a entitats col·laboradores i patrocinadores. Pròximament us donarem la informació necessària, que també es penjarà al web. En properes circulars us informarem del Comitè Organitzador i de les persones encarregades de cada bloc. Totes les novetats les trobareu a la pàgina web: https://congres-masia-territori.iec.cat/
Normativa:
Les comunicacions s’hauran de fer presencialment. Per a obtenir un certificat caldrà haver-hi participat presencialment. Està previst que la participació en els debats pugui ser en línia.
Contacte:
A/e: congresmasia.icea@iec.cat
Barcelona, 21 de juny de 2022
Activitat presencial. Cal inscriure’s a: https://www.iec.cat/jornades/masia2022.asp (abans del 19 de juny)
Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, 08001 Barcelona
L’activitat també s’emetrà en directe pel canal de YouTube: https://youtu.be/o-ADYaHhRb0
Programa
9.00 h Presentació. Inauguració de la jornada, a càrrec d’Assumpta Serra i Clota, coordinadora del Congrés Masia i Territori.
9.30 h Ponència 1. Proliferació i diversificació de l’oferta d’allotjament turístic en l’àmbit rural català: adaptació i contradiccions del propi marc normatiu, a càrrec d’Anna Maria Martínez i Ribas, subdirectora general d’Ordenació i d’Inspecció Turística de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
10.15 h Ponència 2. Els establiments de turisme rural davant el repte de les noves modalitats d’allotjament (habitatges d’ús turístic), a càrrec de Ramon Corominas i Estany, president de l’Associació de Cases de Turisme Rural Girona – Costa Brava – Pirineu.
11.00 h Pausa
11.30 h Ponència 3. Allotjament turístic i conservació de l’habitatge rural, a càrrec de Toni Solanas i Cànovas, membre d’AUS Arquitectura i Sostenibilitat i del grup de treball Salut i Arquitectura del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
12.30 h Taula Rodona. El turisme rural, nous reptes, noves amenaces, amb la participació de Josep Margenat i Escobairó, responsable del Sector d’Agroturisme de la Unió de Pagesos de Catalunya; Montserrat Coberó i Farrés, directora dels serveis tècnics de TURALCAT (Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya), Joan Solà i Bosch, alcalde de Riner, president de la sectorial de turisme i cultura de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i Dr. Enric López C., codirector de l ‘Observatorio del Turismo Rural / CETT-UB.
Moderadors: Ramon Serrat i Martí Cors Iglesias
14.30 h Cloenda
Els inscrits tindran un certificat d’assistència i el dia de la jornada trobaran a la seva disposició exemplars del recull de ponències de la primera jornada «Intervencions i usos actuals a la masia» Dossiers Agraris, núm. 21.
Del 13 al 15 de març de 2019 i durant tres dies seguits ha tingut lloc el II Congrés del Món de la Masia, que sota el títol «Passat, present i futur del territori rural català» i organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), dona continuïtat al I Congrés del Món de la Masia, celebrat l’any 2015. El nombre total de participants, entre públic assistent, ponents, conferenciants, participants en taules rodones, moderadors i personalitats invitades, ha estat d’unes dues-centes persones, amb perfils molt diversos: des d’acadèmics i tècnics de l’Administració pública fins a estudiants i professionals vinculats al món de la masia i al món rural en general. En el II Congrés hi ha hagut un total de nou conferències —més la inaugural i la de tancament—, cinquanta-tres comunicacions, tretze projectes, sis pòsters i dues taules rodones. Les temàtiques tractades han estat les següents:
- Demografia, dones i joves
- Canvi climàtic, innovació i sostenibilitat
- Noves tecnologies i sostenibilitat
- L’edifici de la masia
- Nous usos de la masia: rehabilitacions i materials
- Regulació de les masies
- Innovació territorial i emprenedoria
- Turisme i producció de serveis
- Polítiques, plans i programes nacionals
D’altra banda, el Congrés ha comptat amb l’exposició «La masia catalana. Imatges del fons de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya», coorganitzat conjuntament amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. La presentació de l’exposició va ser a càrrec del senyor Berenguer Vidal, responsable de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
Document de la crònica del Congrés
Enllaç als vídeos de totes les intervencions
RESSÒ I DIFUSIÓ DEL CONGRÉS
Institut d’Estudis Catalans
Diari La Vanguardia
Life Clinòmics
Diputació de Barcelona
Núm. 97 del butlletí Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona
Entrevista a tres membres del Congrés programada pels equips de Comunicació de l’IEC per al suplement dels diumenges a Ràdio 4: Josep Armengol, picapedrer; Lupe Serraima, arquitecta de la Diputació de Barcelona, i Assumpta Serra, coordinadora del II Congrés.
- Lligades al Congrés s’organitzen sortides al territori, al llarg de l’any amb el mateix esperit de ser multidisciplinàries i mostrar les diferents realitats lligades a la masia: museus, turisme rural.
- Les entitats municipalistes han mostrat l’interès d’aconseguir que el Congrés arribi al territori, tant en format digital per als ajuntaments com en paper per a les biblioteques comarcals i altres.
IMPORTANT!!!
Us podreu inscriure al
II Congrés del Món de la Masia
el mateix dia de la inauguració, el dimecres 13 de març!
Programa i resum de les comunicacions.
#congresmasies
Durant els dies 13, 14 i 15 de març del 2019, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, tindrà lloc el 2on Congrés del Món de la Masia ”Una mirada de futur al territori rural català”. És el 2on. Congrés d’aquest tema, després del 1er. celebrat el 2015 i d’una jornada tècnica del 2017. En ambdues activitats, fou destacable l’interès per la quantitat d’assistència que participà en cada una.
Conscients de la situació que estem vivint on s’apunta, des de ja fa temps, un traspàs de persones del món rural a les ciutats, organitzem aquest congrés amb l’objectiu de donar l’oportunitat de rebre coneixements i debatre temes d’actualitat. Per aconseguir aquest objectiu, hem organitzat els 3 dies en els diferents blocs de contingut dels temes que les diferents comunicacions, presentades per persones de forma lliure, ens van fer arribar després de la 1ª circular on es proposaven diversos temes.
S’ha organitzat buscant horaris dedicats al debat, després de cada bloc, per tal de donar veu a qui pugui estar interessat o preocupat.
Conferències de temes claus, exposades per persones coneixedores, obre el matí dels tres dies. Igualment a l’inici de cada bloc, una persona tècnica exposarà algun aspecte destacat i concret de cada bloc.
Dues taules rodones destaquen pels temes que es proposen com és el despoblament del món rural i hi participen les entitats municipalistes i entitats territorials i la Diputació de Barcelona. La segona taula rodona, amb el títol ”Reptes de futur: una necessitat de futur”, és la que dona nom al congrés perquè copsa l’interès bàsic: posar sobre la taula temes tant destacats per al futur com el traspàs energètic, la dona en el món rural i llei d’espais agraris i patrimoni rural com a forma d’incentivar el territori a través de la cultura.
És així que un dels temes que es tractarà al llarg dels 3 dies és la demografia, amb especial interès a la dona i joves per aconseguir que s’hi mantinguin o retornin. En aquest bloc, comptem amb el projecte, entre d’altres, ”Cowocat rural: el Coworking com a eina de desenvolupament rural”, a càrrec del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Sociològiques de Ribera d’Ebre-Terra Alta.
Canvi climàtic i noves tecnologies tanquen el primer dia amb temes destacats com el big data, el problema de l’aigua, amb projectes, entre d’altres, com Life Clinomics eOportunitats. Reptes de l’economia local i la societat per adaptar-se al canvi climàtic, presentat per Unió de Pagesos, Diputació de Barcelona, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i Bcn Smart Rural. Gestió Integral de l’espai agrari i estratègia intel·ligent de reconnexió camp-ciutat a càrrec de la Diputació de Barcelona.
El segon dia es dedica a l’edifici de la pròpia masia, començant pel coneixement de l’edifici tenint en compte la seva historia i evolució. Els nous usos a través de les rehabilitacions conformen el segon bloc i acabarem amb una mirada de l’administració a través dels catàlegs de masies, entre altres temes.
Innovació territorial, ja al divendres, vol mostrar aquesta visió d’una tendència a la modernitat o actualització, amb una aposta, entre altres, sobre el paisatge. El turisme és una de les sortides que actualment té un bon predicament.
Acaba el congrés amb el bloc dedicat a polítiques, plans i programes nacionals, amb la presentació de projectes tant destacables com: LEADER: Innovació en el medi rural o La xarxa europea d’accés a la terra: trajectòria i reptes. Presentat per Xarxa de Custòdia del Territori.
És així com participen una gran varietat d’entitats, institucions territorials, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, entitats municipalistes, universitats o sindicats i persones autònomes. Tant s’ha buscat la diversitat de coneixements i entitats com també representació del territori català.
Acabarà el congrés amb una conferència de Dionís Guiteras, vicepresident primer i President de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i Jordi Sala, president de la ICEA-IEC com a organitzador de l’acte.
Assumpta Serra i Clota
Coordinadora del Congrés, ICEA- IEC
Nota: Durant els dies del Congrés es podrà formalitzar la inscripció.
Programa i resum de les comunicacions
Estem acabant de preparar el programa dels tres dies (13, 14 i 15 de març), quan se celebrarà el 2n congrés. Serà a la Sala Prat de la Riba de la seu de l’IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona). Aquesta vegada hem repartit la participació entre les comunicacions, els pòsters i els projectes. Per la novetat que comporten, els hem inclòs en aquest primer programa. Abans que finalitzin les inscripcions, farem un altre programa amb la informació completa de les comunicacions i els pòsters.
Comptem amb cinc conferències, dues taules rodones i vuit exposicions de temes actuals del bloc que acompanyen. Com sempre, hem buscat professionals de cada sector perquè ens expliquin l’estat de la qüestió dels temes més candents.
També comptarem amb l’Administració: Generalitat, Diputació de Barcelona, entitats municipalistes, entitats com Unió de Pagesos, Micropobles, Custòdia del Territori, Fundació Agroterritori, territori de masies, o l’Arada, el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS), Grups d’Acció Local (GAL), Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA),Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA), o centres de recerca i de docència com l’IRTA, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i universitats de tot el territori.
Els temes que debatrem ens els han proporcionat les mateixes comunicacions en què es compten els interessos del territori. Les dones i els joves interessen per a mantenir el territori actiu; el canvi climàtic és un problema i hi reflexionarem, tenint en compte la capacitat de recerca. L’edifici de la masia l’estudiarem en la seva història i buscarem com hi podem fer la millor rehabilitació per a dedicar-la a nous usos i actualitzar-la, juntament amb les persones que hi habiten. L’Administració ens guia i ens marca com cal fer-ho. El turisme n’és un d’aquests nous usos. L’emprenedoria és un dels temes clau cap a aquest futur que encetem. Un futur que analitzarem en una taula rodona en què parlarem tant de l’adaptació a les noves energies com de la nova llei agrària. Les administracions locals hi tenen molt a dir i, per tant, ho debatrem en una altra taula rodona. La masia forma part d’un patrimoni molt ric i divers que ens cal potenciar i, per tant, hi dedicarem diversos espais i temps. Polítiques, plans i programes ens oferiran noves perspectives que es clouran amb l’última reflexió sobre la mirada de futur.
Tota la informació l’anirem actualitzant en aquest web, com totes les visites que estem preparant, com en el 1r congrés, i seguint amb els mateixos objectius, com és conèixer tant els edificis com les noves economies o les propostes culturals, entre les quals hi ha la visita lligada al congrés que tenim organitzada per al dissabte 16 de març al Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí.
Ja podeu consultar el tríptic i les llistes de l’equip organitzador i científic.
Butlleta d’inscripció
