El bloc va començar amb la ponència titulada “Bosc i Foc”, a càrrec de Martí Rossell, Enginyer de Forests i tècnic del Grup de Suport en Actuacions Forestals (GRAF) del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
La conferència abordà un dels aspectes clau de l’emergència climàtica: el creixent risc d’incendis forestals i la importància de la gestió forestal per crear mosaic en el territori com a millor eina per a fer-hi front.
El risc derivat de grans incendis forestals no ha parat de créixer en les darreres quatre dècades. És cert que la superfície cremada anual ha disminuït (gràcies al perfeccionament dels mitjans i tècniques d’extinció, a la disminució del nombre d’ignicions i a les estratègies de prevenció), però el risc ha augmentat. La continuïtat del combustible vegetal ha passat del 35% al 71% del territori, a causa de la pèrdua de zones agrícoles i l’extensió de les masses forestals. El període anual de dies de risc d’incendi s’ha estès en un mes i mig, i les situacions de sequera perllongades com les que vivim no fan sinó incrementar-lo. Per les condicions d’escalfament de l’atmosfera, la velocitat de propagació de Grans incendis Forestals ha passat de 345 ha/h a 800 ha/h i els incendis adquireixen comportaments d’alta incertesa que en dificulten l’extinció.
En aquest context, la gestió forestal esdevé clau per prevenir i contribuir a l’extinció dels incendis forestals. Un massís donat, segons els incendis tipus que el puguin afectar, es pot dividir en sectors i en polígons potencials (porcions de paisatge que per les característiques orogràfiques responen de forma homogènia al patró de propagació). Quan un polígon s’encén, tendirà a cremar del tot. Per tant, la tasca dels bombers consisteix a intentar evitar que el foc salti d’un polígon a un altre. La probabilitat que el foc es propagui entre polígons varia, no totes les connexions entre polígons tenen la mateixa probabilitat de propagació. La identificació de punts estratègics de gestió on convé fer treballs silvícoles (per reduir el combustible) és clau per reduir la probabilitat que un incendi es propagui en aquell punt saltant al següent polígon i oferir als bombers la possibilitat d’aturar-lo.
La creació de mosaic agroforestal interrompent la continuïtat de la massa forestal (i, per tant, del combustible) mitjançant la introducció de camps agrícoles en els punts estratègics de gestió és la millor forma de prevenir un incendi forestal. En facilita la gestió i redueix els desperfectes fins i tot quan aquella àrea és cremada.
La primera de les comunicacions del bloc de Boscos (a càrrec de Núria Aquilué, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, CTFC) va abordar justament la creació de paisatges agroforestals resilients, que és un dels objectius de l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030 que està impulsant el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. La resiliència socioecològica d’un paisatge es defineix com la seva capacitat per mantenir les funcions ecològiques, socials i econòmiques al llarg del temps en unes condicions ecològiques i socioeconòmiques canviant i de vegades adverses. En un context mediterrani, les variables per a la resiliència dels paisatges que s’han tingut en compte són: la reducció del risc d’incendis forestals, la conservació de la biodiversitat, la producció d’aigua blava (la d’escorrentia, per oposició a la que els boscos evapotranspiren) i el foment de l’activitat agroramadera. El CTFC està desenvolupant una eina de suport a la presa de decisions que simula els canvis en el paisatge produïts per diferents actuacions (gestió forestal, rompudes agrícoles, introducció de pastures…) i com incideixen en la provisió de serveis ecosistèmics. Això permet fer propostes de paisatges agroforestals resilients a escala municipal a l’horitzó del 2050 que ajudin a orientar les inversions públiques, privades i comunals.
La segona comunicació, a càrrec de Mar Pallarès (investigadora del CTFC), ha exposat, justament, de quina manera la gestió forestal multifuncional contribueix a adaptar els boscos al canvi climàtic tot conservant-ne la biodiversitat. Ho ha fet amb l’exemple de les actuacions al bosc de Poblet. El projecte d’ordenació silvícola data del 2021 i promou l’heterogeneïtat, complexitat i diversitat del bosc (d’espècies, genètica, d’estructures), en regula la densitat i, per tant, la competència entre arbres (factor clau davant l’estrès hídric i les plagues), i promou la discontinuïtat de combustible davant el risc d’incendi. El projecte opta per una gestió forestal propera a la natura i permet obtenir productes fusters d’alt valor per a ser transformats.
La tercera comunicació, a càrrec de Jaime Coello (investigador al CTFC), ha estat dedicada als sistemes agroforestals silvoarables, que consisteixen a combinar cultius herbacis amb arbres llenyosos. La comunicació ha desgranat els beneficis d’aquests sistemes híbrids: s’aprofiten al màxim els recursos naturals (aigua, llum, nutrients); es complementen en l’espai i al llarg de les estacions de l’any; es genera un microclima propici (temperatures extremes suavitzades per l’ombratge, menys vent, més humitat ambiental); es promou la biodiversitat atraient fauna auxiliar; es produeix una fertilització indirecta del sòl; s’incrementa la productivitat agrícola en un 40% i l’emmagatzematge de CO2 en un 36%; es protegeixen els sòls i les aigües (disminuint l’erosió i filtrant els nitrats); s’enriqueix el paisatge.
Les quarta i cinquena comunicació han estat a càrrec de Víctor Gil i Dalmau Albó respectivament, ambdós del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. Han tractat sobre la importància dels processos participatius en la promoció de la gestió forestal. En el primer cas, s’explica el procés participatiu per a recrear el mosaic agroforestal després de l’incendi a la Torre de l’Espanyol el 2019, que va cremar 4.000 ha forestals. En el segon cas, es concreten les actuacions planificades a la fina Mas de Noguers de Maials, parcialment afectada pel mateix incendi. La reintroducció de savines es planteja com una acció clau.
El bloc de boscos ha conclòs amb una taula rodona en la qual ha participat Eduardo Rojas.