En el moment de plantejar-nos els continguts del congrés d’enguany amb el títol La complexitat dels nous reptes. L’oportunitat dels nous sistemes, immediatament vam detectar la necessitat de parlar del paisatge vinculat a la masia i del seu entorn, fent una anàlisi de la simbiosi entre els dos conceptes que han evolucionat conjuntament, determinant, com era d’esperar, el nostre territori.
La masia és una entitat patrimonial absolutament arrelada al paisatge català, que forma part de la nostra història des de fa segles. S’ha estudiat des de tots els vessants, l’històric, l’arqueològic, el patrimonial, el constructiu, l’antropològic, el científic, el costumista… En aquest congrés s’analitzen també tots els mitjans que ajuden la seva conservació i manteniment amb la voluntat de projectar-la al futur i que les noves generacions puguin continuar aquesta tasca. És imprescindible no deslligar el vessant paisatgístic de la masia, la mirada a la masia des del paisatge. També valorar la masia com a unitat de producció agrària (agrícola + ramadera) i com a unitat de divisió territorial. Analitzar la relació de l’edifici amb l’entorn, amb l’activitat que donava la seva raó de ser: l’orientació, els plans al voltant, les eres, les basses en punts elevats, l’amplada dels camins, la vegetació, l’hort, els arbres útils, la seva simbologia…
Tots aquests temes són d’una rellevància absoluta, estudiar-los i conèixer-los abans d’intervenir en qualsevol projecte. Cal mantenir l’esperit de reaprendre, de rellegir, de recuperar, de reeducar, de tornar a valorar el paisatge de les masies.
La conferència d’obertura, que va anar a càrrec de Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, portava el títol «Els valors de la diversitat de paisatges agrícoles i agroforestals». Sala va aportar una anàlisi molt interessant sobre les diferents lectures paisatgístiques del nostre territori, explicant el projecte de l’elaboració dels Catàlegs de paisatge de Catalunya i mostrant una gran sensibilitat envers el paisatge, la seva percepció i la seva protecció.
Les comunicacions que s’hi van presentar van versar sobre el conjunt de la masia, l’arquitectura tradicional i funcional de l’entorn, dels murs de pedra seca que la complementen, del paisatge configurat dels parcel·laris i la seva evolució al llarg de la història, de la modelació paisatgística derivada del canvi climàtic i també de la influència del treball de les dones al llarg dels segles en aquestes edificacions.
La taula rodona, que es titulava «Masia-paisatge-turisme: els valors entorn del paisatge de la masia i el paper del turisme. Reptes actuals i de futur», es va centrar en els usos, el manteniment i la preservació de l’ecosistema propi lligat a la terra i al desenvolupament agrari de la masia. També en altres recursos addicionals com l’explotació econòmica derivada de l’ús turístic que recolzen el manteniment i la preservació de manera complementària o com a única via de supervivència d’aquests conjunts patrimonials i paisatgístics.
Monumenta, l’Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya, coneixedora de primera mà d’aquesta temàtica i representada a la jornada per diversos propietaris a la taula rodona, va donar la seva visió concreta, amb exemples específics, sobre la conservació, el manteniment i la preservació del patrimoni envers les noves generacions, i va compartir els seus coneixements i experiències.
Directores del bloc:
Roser Vives, enginyera agrònoma i paisatgista amb una llarga trajectòria professional dins del sector de paisatgisme. Membre de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). Sòcia de Liquen Patrimoni i Paisatge.
Victòria Bassa, arquitecta especialitzada en restauració patrimonial, presidenta de Monumenta, l’Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya. Membre de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). Sòcia de Liquen Patrimoni i Paisatge.