466858_406777339354206_632539470_o

Foto: Arxiu Mas. Institut Amatller d’Art Hispànic

Ara ja portem uns dies de retorn de les petites vacances de Setmana Santa. Una desconnexió, sempre va bé. Esperem i desitgem que així hagi estat. Durant aquests dies, ens han continuat arribant informacions diverses, però moltes ja estan fora de dates. Amb tot, una selecció de les noticies generals, us les fem arribar com cada divendres.

Començarem per un escrit que vaig copiar que espero desperti  la mateixa curiositat que em va provocar quan la vaig llegir ja que el tema lliga el pintor Miró, l’escriptor Hemingway i un quadre, molt valorat actualment, d’una “masia”. Esperem sigui del vostre interès.

Ben cordialment,

Assumpta Serra, Comissió permanent Congrés Masia-Territori

 

‘La Masia’ de Miró i de Hemingway, de José Ángel Montañés, publicat a El Pais (27.3.2016)

1459096996_550622_1459097092_noticia_normal_recorte1

L’escriptor Ernest Hemingway amb ‘La masia’ i una amiga. JFK LIBRARY BOSTON

Un llibre reconstrueix la relació entre el pintor i l’escriptor que va comprar la pintura el 1925 i no se’n va separar mai

Si Plutarc visqués podria escriure una de les seves famoses Vides paral·leles amb dues de les icones culturals del segle XX com són el pintor Joan Miró i l’escriptor Ernest Hemingway. En absència de l’historiador grec, el periodista i professor Àlex Fernández de Castro sembla haver agafat el testimoni en el seu llibre La Masía. Un Miró para Mrs. Hemingway publicat per la Universitat de València, en el qual, a més d’aportar un bon nombre de dades biogràfiques d’aquests creadors, reconstrueix la seva relació a partir de La Masia, una obra mestra del català que va començar el 1921 a Mont-roig, Tarragona, a la casa d’estiueig familiar i va acabar a París l’any següent. “Han estat nou mesos de treball constant i pesat… Patia terriblement, bàrbarament, com un condemnat”, va assegurar Miró. Una obra que després de veure-la Hemingway a l’estudi parisenc del pintor a la Rue Blomet, no va parar fins a aconseguir-la el 1925 i no se’n va separar mai, convertint-se en el seu quadre preferit, malgrat que l’autor de Fiesta va reunir una important col·lecció d’art, amb obres de Paul Klee, Juan Gris i André Masson, entre d’altres. “No va ser una amistat profunda, però si duradora, malgrat que Hemingway no va destacar per ser molt fidel a les dones i als seus amics”, assegura l’autor, que ha dedicat més de cinc anys a escriure el llibre, després de consultar fons personals del pintor i l’escriptor, aquí i a l’altre costat de l’Atlàntic.

Article sencer a: http://cat.elpais.com/cat/2016/03/27/catalunya/1459096996_550622.html

 

NOTÍCIES diverses d’aquesta setmana

1.- En Josep Montasell ens té al dia amb les seves publicacions i noticies vàries:

RECOPILACIÓ de Jornades, reivindicacions, notícies i visites

A.- Jornades

1.- El Pla Agropecuari del Parc Natural de la Serra de Collserola. 4 d’abril

2.- Polítiques públiques per a la transició agroecològica en l’àmbit local. 8 d’abril

3.- Mengem sa?. 12 de maig a Barcelona (full informatiu)

4.- Mercats i cadena alimentària vers el futur.

Jornada de debat d’Agrofòrum, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris. Es farà a Barcelona el proper 10 de maig. Programa i inscripcions.

B.- Reinvidicacions

1.- Mujer, emprendimiento y tecnología: la tríada de Innovatia 8.3 (llegir article Womenalia)

2.- Cooperativas lácteas exploran un gran ente supraautonómico para hacer frente a la crisis (llegir article Agroinformación)

3.- Un total de 21 administracions locals del territori s’acaben afegint al contenciós contra el Pla Hidrològic Ebre (llegir article LaciutatdeTortosa)

C.- Noticies

1.- Acceso cada vez más limitado al agua (llegir article Innovagri)

2.- El “gatillop” regresa al Pirineo (llegir article ElPeriodico)

D.- Visites

1.- Crònica d’un viatge llargament desitjat. Tornada a la Tinença de Benifassà deu anys després. Recomane anar a la Tinença a tot el món que llig este blog. Demanaria que vos endinsàreu en el seu territori. Feu la GR, aneu als boscos, al Faig Pare, el Salt de Robert, visiteu els nuclis de població, ermites com Sant Cristòfol. A mi, deu anys després, la Tinença m’ha tornat a impressionar. (article d’Agustí Hernández, 2011)