El bloc «Evolució sociològica de la població» ha girat al voltant dels aspectes sociològics i demogràfics del món rural. Entre altres temes, s’han plantejat qüestions sobre el despoblament, l’envelliment de la població, l’arribada de nous habitants i les seves característiques, les propostes i les accions desenvolupades per a mantenir la població, els serveis per als municipis, etc. La conferència de Joan Nogué ha presentat el marc general per a tractar tots aquests aspectes i, després, les comunicacions i la taula rodona han exposat els problemes, propostes i experiències concretes.
Algunes de les conclusions que es poden destacar d’aquest bloc són les següents:
Sovint, el món rural es descriu i analitza mitjançant un seguit de tòpics i estereotips que el simplifiquen i homogeneïtzen, tot contraposant-lo al món urbà i a les ciutats. La ruralitat no s’explica per allò que és realment, sinó per allò que se suposa que ha de ser, perquè es concep com a oposada al món urbà. Des d’aquest imaginari urbanocèntric, el món rural és definit com una realitat tradicionalista, immobilista, aïllada, en què la innovació i la creativitat no hi tenen cabuda. A aquests tòpics s’hi ha afegit la idea que els territoris rurals són un espai buit (o buidat) a disposició de la població urbana i del capital. Aquestes idees, arrelades a una part de la societat i l’Administració, que els mitjans de comunicació s’encarreguen de difondre, no només influeixen en la manera com el món rural és percebut, sinó també en les decisions que es prenen des de diferents àmbits i afecten els territoris rurals i la gent que hi viu.
Però, enfront dels tòpics, la realitat del món rural se’ns presenta diversa, dinàmica i creativa. No és, però, una diversitat només física, sinó també demogràfica, econòmica, social i cultural. Una diversitat que trobem tant entre comarques diferents com també dins d’un mateix territori.
Tot i aquesta diversitat, els territoris rurals a Catalunya presenten algunes problemàtiques comunes, a conseqüència de les diferents crisis interconnectades (ambiental, climàtica, sociopolítica, econòmica i demogràfica) que conflueixen i afecten la societat actual, i que a les ruralitats s’hi manifesten de maneres específiques:
- L’extensió de les masses forestals, la pèrdua de biodiversitat i de fertilitat dels sòls, la sequera i les conseqüències del canvi climàtic.
- Les dificultats de les petites i mitjanes explotacions pageses per a tirar endavant, els problemes per al relleu agrari, per a la incorporació de nous actius al primer sector, l’explotació a través de la cadena alimentària controlada per la gran distribució, la burocràcia.
- Les macroinstal·lacions energètiques i ramaderes, l’agricultura i la ramaderia industrial, que afavoreixen l’homogeneïtzació del territori, i la pèrdua de biodiversitat augmenten la dependència i la precarització de petites i mitjanes explotacions.
- L’excés de burocràcia i la lentitud de l’execució de les polítiques per part de les institucions i l’Administració.
- El despoblament i l’envelliment de la població en determinades zones, la manca de serveis públics, els problemes de mobilitat i de cohesió social.
- Els problemes d’accés a l’habitatge per als joves i aquelles persones que volen instal·lar-se als territoris rurals.
Però davant d’aquestes problemàtiques, des del mateix món rural estan sorgint i desenvolupant-se propostes innovadores i imaginatives, de caràcter privat i també de caràcter públic, que ens mostren el dinamisme i la diversitat del món rural. La conferència, les comunicacions i la taula rodona van presentar algunes d’aquestes iniciatives relacionades amb la producció i comercialització de la producció agroramadera, d’artesania alimentària, amb l’habitatge, que enforteixen les relacions socials i construeixen comunitat, que tenen a veure amb l’economia social i solidària, que proposen noves formes de governança i de participació. Propostes vinculades al territori, que enforteixen els vincles de les persones amb el territori, que reforcen l’apropament i el coneixement entre els habitants de les ciutats i dels entorns rurals.
Finalment, van sorgir algunes demandes cap a les administracions i institucions públiques:
- Polítiques rurals pensades des de la perspectiva de la gent que hi viu i que fomentin realment l’equilibri territorial.
- Polítiques rurals elaborades amb perspectiva de gènere i específiques per a les dones del món rural.
- Polítiques de protecció dels espais agraris enfront d’altres usos del territori.
- Finalment, la urgència d’unes polítiques d’habitatge específiques que permetin que la gent que vol continuar o anar a viure a la ruralitat ho pugui fer.