El dissabte dia 22 d’abril, vàrem gaudir de la visita a la vall d’Ora del Solsonès. Aquesta vegada el temps va acompanyar durant tot el dia i per tant es va poder complir amb tot programa.
Aquesta sortida, va estar organitzada per Jordi Vilalta, membre del grup constituït pels organitzadors del 1er. Congrés de la masia-territori i reconegut ara com a Comissió permanent del congrés masia-territori. Per tant, ha estat una activitat pròpia del congrés tenint en compte el nostre plantejament global del món de la masia.
És així que es començà amb la visita guiada a l’ecomuseu de la vall d’Ora, de recuperació d’un sector econòmic destacat en la vall, en el moment d’un poblament suficient on les masies estaven en ple ús, com foren els molins i les serradores.
Amb ajudes de la Unió Europea, s’han rehabilitat com a museus directes en el propi territori i amb mostres del propi treball. Igualment s’ha fet un museu amb la recol·lecció de les eines i destaca sobretot un vídeo que recull la història oral viva i de part de les pròpies protagonistes. En aquest vídeo, molt interessant, sobresurt tot el recull i cant de cançons tradicionals, amb veus dels propis habitants. Particularment els felicito per a aquesta iniciativa.
A part de l’economia, també han rehabilitat l’interior d’una masia amb els elements propis i tenint en compte els més mínims detalls. – Masia de cal Guirre (serradora, molí fariner, ferreria) Tot plegat, va ser molt celebrat per a tot el grup i la fotografia que ara també envio, es va fer en aquest indret.
El dinar, també es va fer amb productes del territori i en una magnífica masia: al restaurant masia el Pujol. Un dinar molt complert i variat on fins i tot les postres eren casolanes i artesanals. Tota aquesta gran masia està rehabilitada i mostra una construcció molt destacada, conservant un gran patrimoni constructiu.
A la tarda, s’acabà la jornada amb la visita al monestir de Sant Pere de Graudescales.
El que hem vist i après
Així doncs, aquesta visita ens ha permès conèixer una mostra molt complerta del món de la masia:
- elements tradicionals reconeguts com antropològics: museu, història oral de persones ja grans i que hi visqueren quan eren joves i amb el recull i cants de cançons populars.
- forma complementària al propi treball de la pagesia que es manté en el territori tant a través de l’esmentat ecomuseu com a mostra, tant de la forma de vida de fa uns anys i que ja no en queda res.
- i amb el restaurant de productes de la terra: restaurant masia el Pujol.
- i tota la part arquitectònica tant s’ha pogut observar en la pròpia masia del mas Pujol, com en l’arquitectura monàstica i del romànic, així com en els espais interiors de les masies en la Masia de cal Guirre.
Un apunt personal
Una nota particular voldria dedicar-la a aquesta església de l’esmentat monestir, en tant que fou a aquí on es començà l’arqueologia medieval, que com es pot endevinar, no fa masses anys, quan hi varen intervenir el dr. Alberto del Castillo i el dr. Manuel Riu els quals foren els pioners. Tots ja sabeu que jo en sóc una alumna de la segona o tercera generació. Per tant aquesta visita em va fer una gran il·lusió. Cal esmentar que en aquesta visita també varen venir destacats arqueòlegs o tècnics especialitzats en el treball dels materials que s’extreuen, o dedicats a museus, uns ja jubilats i d’altres encara actius. A tots ells agraïment per les seves aportacions a aquest coneixement.
Agraïments
Per tant, ja solament mostrar la felicitació a en Jordi que com a gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, ha participat en aquesta recuperació, tant valuosa, per tot el que representa. Ell mateix ja està pensant en fer una nova recuperació i ens promet organitzar una altra visita per a la tardor, que ja ens informarà.
Gràcies a tothom per la bona diada que vàrem compartir. Les fotografies que acompanyen aquest escrit ens les ha fet arribar el mateix Jordi, la de grup, en Joan Anglés, l’encarregat de la secció d’Agricultura, fins ara i que ho deixa degut a la jubilació. i en Santiago Pocino, el tresorer de la ICEA. Tots ells varen venir amb la família i amics.