El divendres 15 de març al vespre, una vegada exposats els continguts durant els 3 dies vàrem presentar unes primeres conclusions o reflexions. S’han recollit els comentaris que alguns dels assistents han exposat:
1. Es valora molt positivament, que sigui obert a tothom de tal manera que això ha fet possible que les 60 comunicacions reflecteixin els interessos i preocupacions del territori. Aquesta és la mateixa valoració que s’ha fet en possibilitar l’assistència oberta a tothom en els tres dies de durada del congrés.
2. Un reflex de l’exposat anteriorment són els 240 a 250 inscrits i assistents al llarg dels tres dies més la cinquantena del dissabte a les cotxeres del Palau Robert. Comptabilitzant els conferenciants, grup organitzador, grup científic i participants en les taules rodones com a experts, podem considerar que el total voreja els 350. Aquesta participació s’ha repartit entre l’assistència presencial diària al voltant de 90 persones a la sala i entre 10-13 via zoom, la majoria entre els tres dies. Cal remarcar que aquesta vegada, el congrés va coincidir amb les eleccions municipals del 2023, quan es demanen les propostes per a comunicacions, ha restringit la participació de tècnics dels ajuntaments, al contrari de la gran participació d’aquest col·lectiu en els dos anteriors.
3. La gran satisfacció general es va completar amb l’exposició de dos vídeos presentats per personal del Matarranya i el Maestrat el dissabte. Aquesta proposta de vídeos, no fou possible presentar-la durant els tres dies per la gran quantitat de material que s’exposava. Aquest fet fou rellevant donat que va permetre la presentació de publicacions relacionades amb el tema del Congrés i la presentació d’un projecte d’acolliment per part d’un grup de jovent arrelat al territori.
4. L’organització dels tres dies ha funcionat correctament, tot i el problema generat per un accident de trànsit que va endarrerit la conferència de Ferran Civit, del divendres a primera hora, i que va ser exposada en un temps limitat al final del bloc dedicat a l’energia.
5. L’alt nivell del contingut, tant de les comunicacions, com de les conferències i taules rodones.
6. Molt oportú en el temps, donat que en cada bloc s’ha pogut observar el moment de canvi que vivim. Amb aquests punts exposats, podem concloure amb una satisfacció compartida per tots els organitzadors, conferenciants o partícips en les taules rodones.
Reflexions generals
El congrés, des dels seus orígens, s’ha presentat interdisciplinari, tal com estan conformats el grup organitzador i el grup científic per a interrelacionar els temes i donar cobertura a les inquietuds quotidianes. Així, per exemple tenim el bloc de turisme rural perquè entenem que tant pot ser una alternativa com una ajuda. Igualment, aquest tema dona visibilitat a la vida rural, mostrant l’activitat, tant de conreu, de transformació en aliments, lligat amb els mitjans com molins, cellers i, per tant, també amb el paisatge.
En els congressos anteriors van estar presents els mateixos temes que aquest. La diferència és que en els anteriors englobàvem en un únic bloc el tema de canvi climàtic. En el II Congrés en aquest bloc ja vàrem comptar amb una exposició sobre “Viure de l’aire del cel” i en aquest els hem passat alguns temes a blocs diferents com: energia, boscos i el de l’aigua, assumit per l’IRTA, dins el bloc d’innovació, que finalment no va poder ser per la implicació que ha tingut la sequera i que no ha deixat temps. A última hora se li va proposar a en Robert Save, però igualment era molt just de temps.
Així doncs, podem assumir que el Congrés busca ser un punt de trobada entre l’administració, experts en les diferents matèries i els implicats en la vida social, econòmica, etc. del territori. D’aquests temes exposats, es presenta un resum o conclusions, recollides per les persones que han assumit la valoració del contingut de cada comunicació. També seran publicades, juntament amb els escrits de les conferències i taules rodones, tal com hem fet, tant en els congressos com de les jornades anteriors.
De tot l’exposat destacaria la participació molt activa de joves, tant nois com noies, molt formats i molt implicats en cada part del territori on pertanyen per aconseguir el seu desenvolupament. El tema de l’habitatge ha estat molt present com un element que frena l’assentament dels nous vinguts. Habitatge i serveis públics com escoles, sanitat, etc. Però cal remarcar que no solament varen exposar els problemes sinó que ells mateixos han estudiat solucions com formes de rehabilitació d’edificis, uns familiars individuals, altres agrupacions… i fent propostes per rehabilitar habitatges ara en desús, com rectories, cases de la guàrdia civil, etc.
Aquest problema ha estat reconegut per l’administració com es va exposar en el segon dia al matí. com ha estat dit, aquest és un dels interessos del congrés, el d’afavorir la comunicació entre els implicats. Cal reconèixer, però que en part això no es va aconseguir perquè bona part dels assistents venien el dia que exposaven.
En canvi, sí que es va aconseguir en el tema de l’energia amb l’exposició del malestar de part del territori que consideren que a ells se’ls responsabilitza d’aconseguir l’energia de les plaques solars o dels molins de vent, i, en canvi, no es fa el mateix en zones com Barcelona. En aquest cas, es va respondre en la taula rodona recordant que en cada indret on es vol actuar, apareixen els del lloc queixant-se. Aquest és un problema molt candent en tot Catalunya quan som dels últims, fins i tot en l’àmbit europeu. Una vegada exposats els problemes i fets els contactes, ara cal treballar per aconseguir millorar.
Tal com s’ha exposat anteriorment, la part desenvolupada el dissabte eren propostes que s’havien fet per a presentar-ho els dies del Congrés, però no va ser possible a causa de disposar de poc temps. Es va aconseguir l’espai de les cotxeres del Palau Robert i també va ser un èxit, tot i ser dissabte. Va durar tot el matí destacant les dues projeccions, un dels masos del Matarranya i l’altra del paisatge del Maestrat. Com és evident, és una gran satisfacció haver arribat fins a Terol en les zones properes a Aragó i a València. La resta va ser presentacions de revistes i llibres relacionats amb l’edifici, famílies amb història oral i la tipologia de les masies amb la producció del vi al Maresme.
Assumpta Serra, coordinadora del Congrés Masia-Territori