Isidre Pastor és llicenciat en història medieval, arqueòleg i ha estat president de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya. Parlem amb ell sobre la preservació de masies i la seva reutilització, tema del qual parlarà a la taula rodona que porta per títol «Reutilització de les masies: conflictes i solucions», que tindrà lloc el pròxim 14 de març, a les 13.10 hores, en el marc del 3r Congrés Masia i Territori.
- Per què apostar per la reutilització de masies?
Les masies esdevenen el principal referent arquitectònic de les heretats que han vertebrat els marcs rurals del territori. En aquest sentit, del que es tracta és de preservar el llegat del nostre patrimoni cultural i, en el cas dels béns immobles, el millor garant d’aquest propòsit és garantir-ne l’ús. Preferiblement, el seu ús original pel qual fou concebut.
- Quins usos poden tenir les masies, a part de destinar-les al turisme rural?
Més enllà dels usos que els són originàriament propis, com són els de centre d’explotació d’una heretat agropecuària, les masies, com als edificis històrics, poden tenir tots aquells usos que preservin els seus valors patrimonials. D’acord amb el que estableixin al respecte els nivells de protecció normatius i, a la vegada, siguin activitats contemplades pel planejament urbanístic vigent. I, tal vegada, s’adaptin al que estableix la normativa sectorial de l’activitat a la qual es dediquin.
- Són les masies un tresor històric que cal protegir?
Col·loquialment parlant, així ho diríem. En qualsevol cas, les masies són un dels principals exponents de l’articulació agropecuària del marc territorial i, així mateix, els seus nuclis edificats són un referent del dinamisme i evolució que ha experimentat l’arquitectònic rural al llarg dels segles. I és, en aquest sentit, com a bé de la nostra identitat col·lectiva, que cal documentar, estudiar i, si escau, preservar per a salvaguardar els seus valors culturals.
- Com poden les administracions facilitar això?
El seguit d’administracions que amb els seus corresponents departaments, serveis i seccions que incideixen i vetllen sobre la realitat de la masia com a heretat, nucli residencial, centre d’activitat agropecuària, referent patrimonial… han d’optimitzar recursos i organitzar-se per tal d’assolir els propòsits que recullen els marcs legislatius i normatius vigents, tenint en compte i respectant sempre, la dimensió humana i social d’aquesta entitat patrimonial, econòmica i social que esdevé la masia.
- És el turisme rural una bona sortida per a aquestes edificacions?
Davant de l’abandó i l’estat de ruïna que presenten un gran nombre d’aquestes edificacions rurals de caràcter històric, l’activitat residencial de caràcter turístic no deixa de ser una opció factible més per a la recuperació, preservació i valoració d’aquest patrimoni arquitectònic, que és propi de la nostra realitat territorial.
- Són les masies una bona eina per a potenciar l’agricultura i la ramaderia i, amb elles, el desenvolupament econòmic al món rural?
Ben segur que sí, amb aquesta finalitat foren erigides i concebudes segles enrere i en el millor dels casos encara perdura aquesta activitat avui dia. Amb tot, és obvi que l’evolució que aquestes masies han experimentat al llarg dels anys també s’ha d’adaptar a les necessitats domèstiques, productives i socials actuals. Sempre, per descomptat, d’acord amb el que estableixi i reguli el marc normatiu i legislatiu al respecte.
- Sap quantes masies es troben en situació d’abandó?
En primera instància, caldria saber quantes masies hi ha per municipi, tasca que s’hauria de recollir en els instruments de la catalogació del planejament urbanístic. Encara avui, no tots els municipis disposen d’aquest instrument. D’altra banda, també caldria concretar el concepte abandó. S’hauria de diferenciar entre les masies que avui dia estan deshabitades o sense activitat, d’aquelles que estan en estat ruïnós o de les quals tan sols es conserven restes o vestigis del que havien estat. Amb tot i sense disposar de xifres concretes, és versemblant considerar que el grup més minoritari és el de les masies que gaudeixen d’un bon estat de conservació i estan vinculades a una activitat d’ús domèstic o productiu.
- Quins conflictes acompanyen la reutilització de masies?
En si, el conflicte rau en la nova concepció de la dinamització socioeconòmica del marc rural, la preservació de les explotacions agropecuàries dels camps i boscos i la sostenibilitat domèstica dels seus nuclis residencials, motivada pels efectes de la globalització. Pel que fa a les tasques de recuperació, rehabilitació, restauració i reutilització de les masies, no deixa de ser una pràctica inherent de la preservació i valoració del patrimoni que és viu, actiu i dinàmic. I que cal portar a terme, ja que com a societat tenim el dret de gaudir-ne i el deure de llegar les futures generacions.