Gairebé tenim maquetades les actes del 1r congrés. Serà un llibre d’unes 650 pàgines, a color i a dues columnes.
S’ha pogut fer gràcies a l’aportació econòmica de la Diputació, que ha pagat la correcció feta per la correctora lingüística Núria Grau Poyo, i l’IRTA, que col·labora amb les despeses de maquetació del llibre a càrrec d’Idoia Vallverdú.
Estem acabant les tapes amb les imatges que ens ha preparat l’Oriol.
L’equip editorial l’han format la Montserrat Mercadé, l’Isidre Pastor, amb l’ajuda durant un temps de la Laura Ibanyez, i l’Assumpta Serra, que s’ha encarregat de la coordinació de tot plegat.
Estem vivint una etapa de grans canvis. Unes vegades ens fascinen, i d’altres ens angoixen. Molts canvis: canvis tecnològics, canvis en les estructures familiars, canvis en les relacions humanes, canvis econòmics i climàtics. Tot plegat s’interrelaciona i s’influeix mútuament.
Vivim en un planeta finit i amb recursos limitats. El coneixem, i ara sabem que el que ens ofereix no es regenera a la mateixa velocitat amb què ho transformem i consumim. Aquesta consciència i la capacitat tecnològica ens permeten fer estudis reals de la situació i, així, afavorir la recerca de solucions. Economia circular per a donar noves vides a productes que han acabat l’eficiència amb què van ser ideats; nous productes i noves formes de vida per a adaptar-nos als canvis que es produeixen com a conseqüència del canvi climàtic.
Si aquests són dos grans temes que ens afecten com a part d’aquest planeta, d’altres més propers i locals ens interpel·len per buscar la millor manera de conviure. Els estudis ens diuen que, cada vegada més, les persones viuran en centres urbans. I per això cal implicar-nos en la preservació del territori. La millor manera, ja ho sabem, és que també hi hagi persones que el protegeixin i hi mantinguin la vida que ara coneixem i, de fet, és evident que molt jovent hi vol romandre i vol mantenir la pagesia.
Cal que ens hi adaptem, i les noves tecnologies ens ho posen fàcil. Bones connexions viàries que apropin territoris, Internet ens permet treballar i actuar des de diferents indrets, una energia sostenible i renovable que cal adaptar sense traumes.
Els joves i les dones que han estat apartades en una agricultura masculinitzada també volen ser partícips. La nova governança els ha de tenir en compte; l’emprenedoria en el món rural tant pot ser per a joves com també per a buscar una segona oportunitat. Així mateix, la masia, aquest edifici que ens identifica, l’estem adaptant amb nous usos, amb rehabilitacions, buscant un equilibri i una sostenibilitat.
De tot això, en volem parlar. Proposem un debat viu, transversal, amb tots els agents i interdisciplinàriament per a acostar-nos a la realitat quotidiana, tant dels pagesos de tota la vida, dels que s’han incorporat de nou, com dels habitants de la ciutat que volen conèixer el país; també amb les administracions i les empreses.
Per tot plegat, us demanem la vostra implicació. Que ningú se’n quedi fora.
Preparem-nos per al futur, en benefici de tothom!
Assumpta Serra
Coordinadora de la Secció d’Història Rural de la ICEA i del Congrés Masia i Territori
Organitza: ICEA i Comissió permanent del congrés, a través de la secció d’Història rural.
L’any 2015 un grup de persones procedents d’entitats amb vincles en el món rural de la masia, entre les quals universitats, centres de recerca, sindicats de pagesos, grups Leader i col·lectius d’arquitectes, i amb l’interès comú de la realitat rural catalana centrada en el món de la masia, van impulsar el I Congrés del Món de la Masia, en el qual van participar prop de tres-centes persones.
Continuant aquest interès, convoquem un segon congrés per a l’any 2019 i l’estructurem en tres blocs: territori i demografia, economia, i governança.
L’esperit del congrés és obrir un debat sobre aquests temes i posar èmfasi en alguns elements que es van tractar d’una manera molt tangencial en l’edició anterior. L’actualitat implica, d’una manera molt notable, l’adaptació al canvi climàtic per afrontar tant les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques com l’adaptació dels cultius i usos de la terra.
El canvi climàtic també està forçant noves formes de recerca per a controlar les despeses d’aigua amb reg de precisió, control de plagues, nous conreus o l’ús d’energies renovables.
El 24 d’octubre se celebrà la jornada Intervencions i usos actuals a la masia, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona) i de la qual us facilitem l’enllaç de la gravació de l’acte.
L’objectiu d’aquesta jornada tècnica era presentar els elements necessaris per a preparar una masia construïda anys i segles enrere i destinar-la a nous usos.
El primer bloc es dedicà a l’evolució constructiva de la masia al llarg dels segles, al reconeixement de l’estat actual de la construcció i l’aixecament de plantes i seccions de l’edifici.
El segon bloc es dedicà als materials que s’usen en aquestes obres.
Les intervencions de la tarda es van dedicar a mostrar exemples concrets de masies destinades al turisme rural o a altres nous usos.
El dissabte dia 22 d’abril, vàrem gaudir de la visita a la vall d’Ora del Solsonès. Aquesta vegada el temps va acompanyar durant tot el dia i per tant es va poder complir amb tot programa.
Aquesta sortida, va estar organitzada per Jordi Vilalta, membre del grup constituït pels organitzadors del 1er. Congrés de la masia-territori i reconegut ara com a Comissió permanent del congrés masia-territori. Per tant, ha estat una activitat pròpia del congrés tenint en compte el nostre plantejament global del món de la masia.
És així que es començà amb la visita guiada a l’ecomuseu de la vall d’Ora, de recuperació d’un sector econòmic destacat en la vall, en el moment d’un poblament suficient on les masies estaven en ple ús, com foren els molins i les serradores.
Amb ajudes de la Unió Europea, s’han rehabilitat com a museus directes en el propi territori i amb mostres del propi treball. Igualment s’ha fet un museu amb la recol·lecció de les eines i destaca sobretot un vídeo que recull la història oral viva i de part de les pròpies protagonistes. En aquest vídeo, molt interessant, sobresurt tot el recull i cant de cançons tradicionals, amb veus dels propis habitants. Particularment els felicito per a aquesta iniciativa.
A part de l’economia, també han rehabilitat l’interior d’una masia amb els elements propis i tenint en compte els més mínims detalls. – Masia de cal Guirre (serradora, molí fariner, ferreria) Tot plegat, va ser molt celebrat per a tot el grup i la fotografia que ara també envio, es va fer en aquest indret.
El dinar, també es va fer amb productes del territori i en una magnífica masia: al restaurant masia el Pujol. Un dinar molt complert i variat on fins i tot les postres eren casolanes i artesanals. Tota aquesta gran masia està rehabilitada i mostra una construcció molt destacada, conservant un gran patrimoni constructiu.
A la tarda, s’acabà la jornada amb la visita al monestir de Sant Pere de Graudescales.
El que hem vist i après
Així doncs, aquestavisita ens ha permès conèixer una mostra molt complerta del món de la masia:
elements tradicionals reconeguts com antropològics: museu, història oral de persones ja grans i que hi visqueren quan eren joves i amb el recull i cants de cançons populars.
forma complementària al propi treball de la pagesia que es manté en el territori tant a través de l’esmentat ecomuseu com a mostra, tant de la forma de vida de fa uns anys i que ja no en queda res.
i amb el restaurant de productes de la terra: restaurant masia el Pujol.
i tota la part arquitectònica tant s’ha pogut observar en la pròpia masia del mas Pujol, com en l’arquitectura monàstica i del romànic, així com en els espais interiors de les masies en la Masia de cal Guirre.
Un apunt personal
Una nota particular voldria dedicar-la a aquesta església de l’esmentat monestir, en tant que fou a aquí on es començà l’arqueologia medieval, que com es pot endevinar, no fa masses anys, quan hi varen intervenir el dr. Alberto del Castillo i el dr. Manuel Riu els quals foren els pioners. Tots ja sabeu que jo en sóc una alumna de la segona o tercera generació. Per tant aquesta visita em va fer una gran il·lusió. Cal esmentar que en aquesta visita també varen venir destacats arqueòlegs o tècnics especialitzats en el treball dels materials que s’extreuen, o dedicats a museus, uns ja jubilats i d’altres encara actius. A tots ells agraïment per les seves aportacions a aquest coneixement.
Agraïments
Per tant, ja solament mostrar la felicitació a en Jordi que com a gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, ha participat en aquesta recuperació, tant valuosa, per tot el que representa. Ell mateix ja està pensant en fer una nova recuperació i ens promet organitzar una altra visita per a la tardor, que ja ens informarà.
Gràcies a tothom per la bona diada que vàrem compartir. Les fotografies que acompanyen aquest escrit ens les ha fet arribar el mateix Jordi, la de grup, en Joan Anglés, l’encarregat de la secció d’Agricultura, fins ara i que ho deixa degut a la jubilació. i en Santiago Pocino, el tresorer de la ICEA. Tots ells varen venir amb la família i amics.
Estem vivint una etapa de grans canvis. Unes vegades ens fascinen, i d’altres ens angoixen. Molts canvis: canvis tecnològics, canvis en les estructures familiars, canvis en les relacions humanes, canvis econòmics i climàtics. Tot plegat s’interrelaciona i s’influeix mútuament.
L’objectiu d’aquesta jornada tècnica era presentar els elements necessaris per a preparar una masia construïda anys i segles enrere i destinar-la a nous usos.
És així que es començà amb la visita guiada a l’
A part de l’economia, també han rehabilitat l’interior d’una masia amb els elements propis i tenint en compte els més mínims detalls. – Masia de cal Guirre (serradora, molí fariner, ferreria) Tot plegat, va ser molt celebrat per a tot el grup i la fotografia que ara també envio, es va fer en aquest indret. 