El divendres 15 de març al vespre, una vegada exposats els continguts durant els 3 dies vàrem presentar unes primeres conclusions o reflexions. S’han recollit els comentaris que alguns dels assistents han exposat:
1. Es valora molt positivament, que sigui obert a tothom de tal manera que això ha fet possible que les 60 comunicacions reflecteixin els interessos i preocupacions del territori. Aquesta és la mateixa valoració que s’ha fet en possibilitar l’assistència oberta a tothom en els tres dies de durada del congrés.
2. Un reflex de l’exposat anteriorment són els 240 a 250 inscrits i assistents al llarg dels tres dies més la cinquantena del dissabte a les cotxeres del Palau Robert. Comptabilitzant els conferenciants, grup organitzador, grup científic i participants en les taules rodones com a experts, podem considerar que el total voreja els 350. Aquesta participació s’ha repartit entre l’assistència presencial diària al voltant de 90 persones a la sala i entre 10-13 via zoom, la majoria entre els tres dies. Cal remarcar que aquesta vegada, el congrés va coincidir amb les eleccions municipals del 2023, quan es demanen les propostes per a comunicacions, ha restringit la participació de tècnics dels ajuntaments, al contrari de la gran participació d’aquest col·lectiu en els dos anteriors.
3. La gran satisfacció general es va completar amb l’exposició de dos vídeos presentats per personal del Matarranya i el Maestrat el dissabte. Aquesta proposta de vídeos, no fou possible presentar-la durant els tres dies per la gran quantitat de material que s’exposava. Aquest fet fou rellevant donat que va permetre la presentació de publicacions relacionades amb el tema del Congrés i la presentació d’un projecte d’acolliment per part d’un grup de jovent arrelat al territori.
4. L’organització dels tres dies ha funcionat correctament, tot i el problema generat per un accident de trànsit que va endarrerit la conferència de Ferran Civit, del divendres a primera hora, i que va ser exposada en un temps limitat al final del bloc dedicat a l’energia.
5. L’alt nivell del contingut, tant de les comunicacions, com de les conferències i taules rodones.
6. Molt oportú en el temps, donat que en cada bloc s’ha pogut observar el moment de canvi que vivim. Amb aquests punts exposats, podem concloure amb una satisfacció compartida per tots els organitzadors, conferenciants o partícips en les taules rodones.
Reflexions generals
El congrés, des dels seus orígens, s’ha presentat interdisciplinari, tal com estan conformats el grup organitzador i el grup científic per a interrelacionar els temes i donar cobertura a les inquietuds quotidianes. Així, per exemple tenim el bloc de turisme rural perquè entenem que tant pot ser una alternativa com una ajuda. Igualment, aquest tema dona visibilitat a la vida rural, mostrant l’activitat, tant de conreu, de transformació en aliments, lligat amb els mitjans com molins, cellers i, per tant, també amb el paisatge.
En els congressos anteriors van estar presents els mateixos temes que aquest. La diferència és que en els anteriors englobàvem en un únic bloc el tema de canvi climàtic. En el II Congrés en aquest bloc ja vàrem comptar amb una exposició sobre “Viure de l’aire del cel” i en aquest els hem passat alguns temes a blocs diferents com: energia, boscos i el de l’aigua, assumit per l’IRTA, dins el bloc d’innovació, que finalment no va poder ser per la implicació que ha tingut la sequera i que no ha deixat temps. A última hora se li va proposar a en Robert Save, però igualment era molt just de temps.
Així doncs, podem assumir que el Congrés busca ser un punt de trobada entre l’administració, experts en les diferents matèries i els implicats en la vida social, econòmica, etc. del territori. D’aquests temes exposats, es presenta un resum o conclusions, recollides per les persones que han assumit la valoració del contingut de cada comunicació. També seran publicades, juntament amb els escrits de les conferències i taules rodones, tal com hem fet, tant en els congressos com de les jornades anteriors.
De tot l’exposat destacaria la participació molt activa de joves, tant nois com noies, molt formats i molt implicats en cada part del territori on pertanyen per aconseguir el seu desenvolupament. El tema de l’habitatge ha estat molt present com un element que frena l’assentament dels nous vinguts. Habitatge i serveis públics com escoles, sanitat, etc. Però cal remarcar que no solament varen exposar els problemes sinó que ells mateixos han estudiat solucions com formes de rehabilitació d’edificis, uns familiars individuals, altres agrupacions… i fent propostes per rehabilitar habitatges ara en desús, com rectories, cases de la guàrdia civil, etc.
Aquest problema ha estat reconegut per l’administració com es va exposar en el segon dia al matí. com ha estat dit, aquest és un dels interessos del congrés, el d’afavorir la comunicació entre els implicats. Cal reconèixer, però que en part això no es va aconseguir perquè bona part dels assistents venien el dia que exposaven.
En canvi, sí que es va aconseguir en el tema de l’energia amb l’exposició del malestar de part del territori que consideren que a ells se’ls responsabilitza d’aconseguir l’energia de les plaques solars o dels molins de vent, i, en canvi, no es fa el mateix en zones com Barcelona. En aquest cas, es va respondre en la taula rodona recordant que en cada indret on es vol actuar, apareixen els del lloc queixant-se. Aquest és un problema molt candent en tot Catalunya quan som dels últims, fins i tot en l’àmbit europeu. Una vegada exposats els problemes i fets els contactes, ara cal treballar per aconseguir millorar.
Tal com s’ha exposat anteriorment, la part desenvolupada el dissabte eren propostes que s’havien fet per a presentar-ho els dies del Congrés, però no va ser possible a causa de disposar de poc temps. Es va aconseguir l’espai de les cotxeres del Palau Robert i també va ser un èxit, tot i ser dissabte. Va durar tot el matí destacant les dues projeccions, un dels masos del Matarranya i l’altra del paisatge del Maestrat. Com és evident, és una gran satisfacció haver arribat fins a Terol en les zones properes a Aragó i a València. La resta va ser presentacions de revistes i llibres relacionats amb l’edifici, famílies amb història oral i la tipologia de les masies amb la producció del vi al Maresme.
Assumpta Serra, coordinadora del Congrés Masia-Territori
El bloc va començar amb la ponència titulada “Bosc i Foc”, a càrrec de Martí Rossell, Enginyer de Forests i tècnic del Grup de Suport en Actuacions Forestals (GRAF) del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
La conferència abordà un dels aspectes clau de l’emergència climàtica: el creixent risc d’incendis forestals i la importància de la gestió forestal per crear mosaic en el territori com a millor eina per a fer-hi front.
El risc derivat de grans incendis forestals no ha parat de créixer en les darreres quatre dècades. És cert que la superfície cremada anual ha disminuït (gràcies al perfeccionament dels mitjans i tècniques d’extinció, a la disminució del nombre d’ignicions i a les estratègies de prevenció), però el risc ha augmentat. La continuïtat del combustible vegetal ha passat del 35% al 71% del territori, a causa de la pèrdua de zones agrícoles i l’extensió de les masses forestals. El període anual de dies de risc d’incendi s’ha estès en un mes i mig, i les situacions de sequera perllongades com les que vivim no fan sinó incrementar-lo. Per les condicions d’escalfament de l’atmosfera, la velocitat de propagació de Grans incendis Forestals ha passat de 345 ha/h a 800 ha/h i els incendis adquireixen comportaments d’alta incertesa que en dificulten l’extinció.
En aquest context, la gestió forestal esdevé clau per prevenir i contribuir a l’extinció dels incendis forestals. Un massís donat, segons els incendis tipus que el puguin afectar, es pot dividir en sectors i en polígons potencials (porcions de paisatge que per les característiques orogràfiques responen de forma homogènia al patró de propagació). Quan un polígon s’encén, tendirà a cremar del tot. Per tant, la tasca dels bombers consisteix a intentar evitar que el foc salti d’un polígon a un altre. La probabilitat que el foc es propagui entre polígons varia, no totes les connexions entre polígons tenen la mateixa probabilitat de propagació. La identificació de punts estratègics de gestió on convé fer treballs silvícoles (per reduir el combustible) és clau per reduir la probabilitat que un incendi es propagui en aquell punt saltant al següent polígon i oferir als bombers la possibilitat d’aturar-lo.
La creació de mosaic agroforestal interrompent la continuïtat de la massa forestal (i, per tant, del combustible) mitjançant la introducció de camps agrícoles en els punts estratègics de gestió és la millor forma de prevenir un incendi forestal. En facilita la gestió i redueix els desperfectes fins i tot quan aquella àrea és cremada.
La primera de les comunicacions del bloc de Boscos (a càrrec de Núria Aquilué, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, CTFC) va abordar justament la creació de paisatges agroforestals resilients, que és un dels objectius de l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030 que està impulsant el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. La resiliència socioecològica d’un paisatge es defineix com la seva capacitat per mantenir les funcions ecològiques, socials i econòmiques al llarg del temps en unes condicions ecològiques i socioeconòmiques canviant i de vegades adverses. En un context mediterrani, les variables per a la resiliència dels paisatges que s’han tingut en compte són: la reducció del risc d’incendis forestals, la conservació de la biodiversitat, la producció d’aigua blava (la d’escorrentia, per oposició a la que els boscos evapotranspiren) i el foment de l’activitat agroramadera. El CTFC està desenvolupant una eina de suport a la presa de decisions que simula els canvis en el paisatge produïts per diferents actuacions (gestió forestal, rompudes agrícoles, introducció de pastures…) i com incideixen en la provisió de serveis ecosistèmics. Això permet fer propostes de paisatges agroforestals resilients a escala municipal a l’horitzó del 2050 que ajudin a orientar les inversions públiques, privades i comunals.
La segona comunicació, a càrrec de Mar Pallarès (investigadora del CTFC), ha exposat, justament, de quina manera la gestió forestal multifuncional contribueix a adaptar els boscos al canvi climàtic tot conservant-ne la biodiversitat. Ho ha fet amb l’exemple de les actuacions al bosc de Poblet. El projecte d’ordenació silvícola data del 2021 i promou l’heterogeneïtat, complexitat i diversitat del bosc (d’espècies, genètica, d’estructures), en regula la densitat i, per tant, la competència entre arbres (factor clau davant l’estrès hídric i les plagues), i promou la discontinuïtat de combustible davant el risc d’incendi. El projecte opta per una gestió forestal propera a la natura i permet obtenir productes fusters d’alt valor per a ser transformats.
La tercera comunicació, a càrrec de Jaime Coello (investigador al CTFC), ha estat dedicada als sistemes agroforestals silvoarables, que consisteixen a combinar cultius herbacis amb arbres llenyosos. La comunicació ha desgranat els beneficis d’aquests sistemes híbrids: s’aprofiten al màxim els recursos naturals (aigua, llum, nutrients); es complementen en l’espai i al llarg de les estacions de l’any; es genera un microclima propici (temperatures extremes suavitzades per l’ombratge, menys vent, més humitat ambiental); es promou la biodiversitat atraient fauna auxiliar; es produeix una fertilització indirecta del sòl; s’incrementa la productivitat agrícola en un 40% i l’emmagatzematge de CO2 en un 36%; es protegeixen els sòls i les aigües (disminuint l’erosió i filtrant els nitrats); s’enriqueix el paisatge.
Les quarta i cinquena comunicació han estat a càrrec de Víctor Gil i Dalmau Albó respectivament, ambdós del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. Han tractat sobre la importància dels processos participatius en la promoció de la gestió forestal. En el primer cas, s’explica el procés participatiu per a recrear el mosaic agroforestal després de l’incendi a la Torre de l’Espanyol el 2019, que va cremar 4.000 ha forestals. En el segon cas, es concreten les actuacions planificades a la fina Mas de Noguers de Maials, parcialment afectada pel mateix incendi. La reintroducció de savines es planteja com una acció clau.
El bloc de boscos ha conclòs amb una taula rodona en la qual ha participat Eduardo Rojas.
En el moment de plantejar-nos els continguts del congrés d’enguany amb el títol La complexitat dels nous reptes. L’oportunitat dels nous sistemes, immediatament vam detectar la necessitat de parlar del paisatge vinculat a la masia i del seu entorn, fent una anàlisi de la simbiosi entre els dos conceptes que han evolucionat conjuntament, determinant, com era d’esperar, el nostre territori.
La masia és una entitat patrimonial absolutament arrelada al paisatge català, que forma part de la nostra història des de fa segles. S’ha estudiat des de tots els vessants, l’històric, l’arqueològic, el patrimonial, el constructiu, l’antropològic, el científic, el costumista… En aquest congrés s’analitzen també tots els mitjans que ajuden la seva conservació i manteniment amb la voluntat de projectar-la al futur i que les noves generacions puguin continuar aquesta tasca. És imprescindible no deslligar el vessant paisatgístic de la masia, la mirada a la masia des del paisatge. També valorar la masia com a unitat de producció agrària (agrícola + ramadera) i com a unitat de divisió territorial. Analitzar la relació de l’edifici amb l’entorn, amb l’activitat que donava la seva raó de ser: l’orientació, els plans al voltant, les eres, les basses en punts elevats, l’amplada dels camins, la vegetació, l’hort, els arbres útils, la seva simbologia…
Tots aquests temes són d’una rellevància absoluta, estudiar-los i conèixer-los abans d’intervenir en qualsevol projecte. Cal mantenir l’esperit de reaprendre, de rellegir, de recuperar, de reeducar, de tornar a valorar el paisatge de les masies.
La conferència d’obertura, que va anar a càrrec de Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, portava el títol «Els valors de la diversitat de paisatges agrícoles i agroforestals». Sala va aportar una anàlisi molt interessant sobre les diferents lectures paisatgístiques del nostre territori, explicant el projecte de l’elaboració dels Catàlegs de paisatge de Catalunya i mostrant una gran sensibilitat envers el paisatge, la seva percepció i la seva protecció.
Les comunicacions que s’hi van presentar van versar sobre el conjunt de la masia, l’arquitectura tradicional i funcional de l’entorn, dels murs de pedra seca que la complementen, del paisatge configurat dels parcel·laris i la seva evolució al llarg de la història, de la modelació paisatgística derivada del canvi climàtic i també de la influència del treball de les dones al llarg dels segles en aquestes edificacions.
La taula rodona, que es titulava «Masia-paisatge-turisme: els valors entorn del paisatge de la masia i el paper del turisme. Reptes actuals i de futur», es va centrar en els usos, el manteniment i la preservació de l’ecosistema propi lligat a la terra i al desenvolupament agrari de la masia. També en altres recursos addicionals com l’explotació econòmica derivada de l’ús turístic que recolzen el manteniment i la preservació de manera complementària o com a única via de supervivència d’aquests conjunts patrimonials i paisatgístics.
Monumenta, l’Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya, coneixedora de primera mà d’aquesta temàtica i representada a la jornada per diversos propietaris a la taula rodona, va donar la seva visió concreta, amb exemples específics, sobre la conservació, el manteniment i la preservació del patrimoni envers les noves generacions, i va compartir els seus coneixements i experiències.
Directores del bloc:
Roser Vives, enginyera agrònoma i paisatgista amb una llarga trajectòria professional dins del sector de paisatgisme. Membre de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). Sòcia de Liquen Patrimoni i Paisatge.
Victòria Bassa, arquitecta especialitzada en restauració patrimonial, presidenta de Monumenta, l’Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya. Membre de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). Sòcia de Liquen Patrimoni i Paisatge.
Taula rodona del bloc: La masia i l’Administració
Van participar:
Xavier Rehues, subdirector general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya
Lupe Serraima, responsable d’Urbanisme del Servei d’Urbanisme de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona
Josep Rosàs, economista, vocal de la Junta, soci de Monumenta i propietari de masies
Moderador: Joan Badia Font, soci director d’Urbanisme de GMG Plans i projectes, SLP
Resum
Tothom està d’acord que cal preservar les masies tant pel seu valor patrimonial com pel seu caràcter vertebrador del sòl rural, però hi ha discrepàncies de com s’ha d’actuar des de l’Administració pública per fer-ho possible.
Cada any es van abandonant més masies i, pel fet de quedar desocupades, el seu estat de conservació va empitjorant fins a la ruïna, i alhora tot l’entorn —tant agrícola com forestal— es va deteriorant a conseqüència de la manca de gestió (major risc d’incendi, etc.).
Per a intentar evitar-ho, des que va entrar en vigor la Llei d’urbanisme de l’any 2002, s’han anat produint modificacions legislatives perquè es conservin els seus valors històrics i arquitectònics i, alhora, també perquè s’admetin usos que permetin mantenir-hi l’activitat.
Però a l’hora de posar-ho en pràctica, tot i que la legislació urbanística és generosa quant a possibles destins de la masia, és molt difícil poder arribar a una solució que garanteixi al mateix temps preservar el valor patrimonial de l’edifici, els valors ambientals de l’entorn i la viabilitat econòmica de l’actuació. Els tècnics competents que han d’informar en matèria de patrimoni acostumen a ser molt restrictius pel que fa a admetre nous usos i noves construccions vinculades a l’activitat. L’Administració competent en matèria urbanística sovint també és molt reticent a modificar alguns paràmetres malgrat que la legislació ho admeti (com incrementar el nombre d’habitatges dins la masia, l’edificabilitat, etc.). Els propietaris de les masies intenten maximitzar l’aprofitament de l’edifici amb noves ampliacions i activitats per a garantir-ne la sostenibilitat econòmica.
Del trinomi patrimoni / medi ambient / viabilitat econòmica, cada agent prioritza l’aspecte que li correspon, menystenint a vegades la resta de variables, i fent realment difícil que les iniciatives que permetrien conservar la masia prosperin. Sovint sense tenir en compte que l’alternativa és que la masia quedi desocupada, i aquest escenari és el menys desitjable des de tots tres punts de vista.
És molt similar al que passa quan es parla de sostenibilitat, que sovint s’associa només a la component ambiental i s’obliden les altres dues variables, la social i l’econòmica. No es pot parlar de sostenibilitat si no es dona resposta des de les tres visions alhora.
La legislació urbanística i la masia
La legislació urbanística actual obre la porta a nous usos i a una flexibilitat més gran per a facilitar que les masies puguin mantenir-se actives. Les darreres modificacions encara afegeixen algunes noves possibilitats més, com serveis comunitaris o corporatius. No obstant això, sovint, la interpretació dels tècnics que han d’informar els plans especials o projectes d’actuació específica són molt més restrictius, per exemple respecte a l’ús hoteler o de restauració. Fins i tot, hi ha disparitat de criteris entre les diferents comissions d’urbanisme. Es creu molt convenient establir un marc comú en què aquestes qüestions es tractin amb criteris unitaris per a tot el territori, i la Generalitat està treballant en aquest sentit. Cal objectivar les possibilitats d’ús i d’intervenció en les masies per a una major seguretat jurídica, i per a afavorir així noves iniciatives.
Cal també garantir la coherència entre les diverses legislacions o plans sectorials per a evitar situacions contradictòries que impedeixen o dificulten la intervenció i millora de les masies: afectacions d’infraestructures, catàlegs o plans de protecció de patrimoni, d’espais naturals, etc.
La masia és l’habitatge que més temps ha perdurat en el nostre territori, i en bona part gràcies al fet que s’ha anat adaptant en cada moment de la història. Moltes masies inicialment formades per un únic volum de tres crugies es van anar ampliant amb cossos auxiliars adossats i, sovint, fruit d’aquesta configuració, acabaven tancant un pati o «barri» al davant, conformant una nova tipologia. Igualment, a una mateixa masia sovint trobem que se li havien anat afegint finestrals gòtics, remats barrocs, etc. i reconeixem que tot això li dona riquesa i valor. La legislació actual ha de permetre continuar aquesta evolució arquitectònica de la masia per a adequar-la als nous usos i necessitats, i alhora garantir la qualitat de la intervenció a través dels catàlegs de masies, plans especials o projectes d’actuació específica.
Els usos de la masia
L’activitat agrícola i ramadera ha de ser l’ús principal de la masia com a element estructurador del territori i per a la gestió dels espais rurals. Però, quan aquesta activitat no s’hi dona o com a activitat complementària per a fer viable la seva continuïtat, s’hi ha d’admetre altres usos desvinculats de l’activitat rural que li és pròpia (com les culturals o educatives, de turisme rural, etc.). La sostenibilitat econòmica en aquest tipus d’actuacions és clau per al manteniment de les edificacions i, par tant, del seu entorn.
La Diputació de Barcelona fa una gran tasca en els espais naturals del nostre territori, amb actuacions sobre masies que valoren tant els aspectes patrimonials de l’edifici com els valors ambientals de l’entorn. Aquest destí públic de les masies (com a punts d’informació i gestió dels parcs, centres de formació, etc.) és també un ús molt interessant que contribueix a vertebrar i preservar el territori. Per a assolir els objectius, cal tant afavorir la iniciativa privada, com la intervenció des de l’Administració pública, i buscar mecanismes de col·laboració pública i privada.
L’Administració pública
La necessitat de preservar les masies pel seu valor patrimonial és indiscutible, però això no justifica intervencions desvinculades del territori, o que generin impactes negatius per al medi rural o natural. L’Administració pública ha de vetllar per aquest control, però alhora ha de fomentar mesures incentivadores tendents a evitar la desocupació i degradació de les masies i altres construccions en sòl no urbanitzable. Ha d’actuar, per tant, des d’una doble visió, tant procurant incentius com adoptant mesures coercitives quan calgui.
Conclusions
Tot i que s’han anat ampliant les possibilitats d’intervenció i usos en les masies amb l’objectiu de garantir la seva conservació i mantenir la seva activitat, sovint la disparitat de criteris de les diferents visions sectorials (patrimonial, ambiental, etc.) fan difícil poder trobar una solució que doni resposta a tots els requeriments i alhora resulti viable.
El Text refós de la Llei d’urbanisme estableix la possibilitat de publicació de criteris des que es va aprovar la Llei d’acompanyament del 2022. Aquests criteris que apliquen les Comissions Territorials d’Urbanisme en relació amb les masies no s’han publicat i els de l’any 2008 han quedat obsolets.
Cal, doncs, trobar aquest espai comú on siguin compatibles i coherents els diferents punts de vista. Es creu imprescindible definir aquests criteris amb objectivitat i transparència i es demana la seva publicació per tal que els tècnics i la ciutadania tinguin clares quines obres i usos es poden admetre en aquestes edificacions.
Aquest bloc està conformat per una conferència inicial i dotze comunicacions, que podrien agrupar-se temàticament de la manera següent:
A – Comunicacions tecnològiques
Un primer grup ens presenta el desenvolupament d’un prototip per a la posterior utilització en finques agràries. La maquinària agrícola capta (sensors), de forma massiva, dades per a conèixer la biomassa vegetal que s’ha de tractar amb fitosanitaris, per exemple. Són dades que es comparen i validen amb imatges per satèl·lit. L’objectiu final és optimitzar les aplicacions de fitosanitaris, també poden ser aigua, fertilitzants, etc.
En aquest cas, es tracta de reduir les quantitats de pesticides que s’aboquen en el camp. En resum, aquesta conferència i quatre ponències tracten de la utilització de l’agricultura de precisió (alguns dels instruments disponibles), de la seva difusió i la implantació per a aconseguir una producció agrària sostenible.
- Conferència
- Emilio Gil (Universitat Politècnica de Catalunya, UPC) Agricultura digital: tecnologia i formació
- Comunicacions
- Bernat Salas i Emilio Gil (UPC) Atomitzador intel·ligent que ajusta la dosi d’aplicació de plaguicides a les característiques físiques
- Joan Bonany (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA Mas Badia). Digitalització per a la sostenibilitat. Càlcul del nivell de sostenibilitat de les explotacions agrícoles en el marc de la producció agrària sostenible
- Jordi Biscamps, Fran Garcia i Emilio Gil (UPC) Desenvolupament d’un prototip de captura massiva de dades per a la caracterització de la vegetació en vinya
- Santiago Planas de Martí (Universitat de Lleida, UdL. Centre Recerca Agrotecnio) Agricultura de precisió i la seva adopció a escala productiva
Dins d’aquest grup, amb eines senzilles, la comunicació següent ens proposa l’ús d’índexs derivats d’imatges RGB (red-blue-green), obtingudes amb càmeres fotogràfiques com una eina menys subjectiva per a avaluar incidència/gravetat de malalties en gespes.
- Paula Iriondo, Elena Fernández, Guillem Segarra (Universitat de Barcelona) Avaluació per imatges RGB de la malaltia produïda per dues soques de ‘Clarireedia’ en gespes (‘Agrostis stolonifera’) i el seu control biològic
B – Comunicacions d’economia circular i gestió de residus
Presentació d’una anàlisi de l’economia de les comarques de Ponent (Depressió Central de Catalunya), concretament per a analitzar, geolocalitzar i valorar les dejeccions ramaderes, per a facilitar-ne la transició cap a un model més sostenible (valorització dels fertilitzants i el biometà).
- Francesc Prenafeta, Belén Fernández, Inmaculada Funes (IRTA Torre Marimon), David Aguilà, Teresa Botargues (Diputació de Lleida) Les comarques de Ponent, un laboratori per a l’explotació del potencial de la bioeconomia a Catalunya
Presentació de la gestió en la transformació dels residus orgànics a Catalunya, les xarxes, les iniciatives i l’experiència en l’obtenció d’un recurs (el compost) i les millores que representen la seva aplicació en sòls agrícoles, com la fertilitat, la biodiversitat o la retenció d’aigua.
- Meri Pous, Noemi León, Meritxell Aguilar, Robert González, Francesc Giró (Agència de Residus, Generalitat de Catalunya) Una mirada al compostatge a Catalunya
Presentació de la problemàtica de la llana (l’esquilada de les ovelles) i la necessitat del desenvolupament d’actuacions per a millorar-ne la qualitat i identificació d’usos alternatius. També de la problemàtica, per als agricultors i ramaders en la recollida i gestió de materials plàstics que esdevenen residus a partir d’abril de 2025 (Llei 7/2022). La tercera comunicació ens presenta una proposta de reutilització en l’elaboració d’escumosos.
- Ingrid G. Santini, Maria Vidal (Agència de Residus, Generalitat de Catalunya) Estratègies per a evitar el malbaratament de la llana a Catalunya: Nous usos per a la revalorització d’aquest recurs ramader
- Xavier Delgado, Maria Vidal, Ingrid G. Santini (Agència de Residus, Generalitat de Catalunya) La responsabilitat ampliada del productor per a plàstics d’ús agrari no envasos
- Salvador Puig (coordinador de la Secció Viticultura i Enologia de la ICEA) i Xoan Elordui L’ús del most concentrat i rectificat en l’elaboració d’escumosos. Una opció d’economia circular en aquest sector
C – Comunicacions diverses
Presentació d’un projecte Life-eCOadapt50 cofinançat pel programa LIFE de la Comissió Europea que no s’ha executat, període d’execució 2023-2030 (vuit anys), amb vint-i-quatre beneficiaris que es coordinen des de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona.
- Pablo Cifuentes (Diputació de Barcelona) Cocreació d’acció estratègica per a l’adaptació al canvi climàtic dels territoris i les economies locals
Presentació Escola de Pastors i Pastores de Catalunya (2009). L’objectiu és garantir el relleu generacional amb una conciliació entre el model tradicional i l’adaptació a la realitat ramadera del segle xxi (agroecologia).
- Laia Batalla-Carrera Escola de pastors i pastores de Catalunya. Molt més que una formació
