Amb motiu del pròxim III Congrés Masia i Territori, que se celebrarà el 13, 14 i 15 de març a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, parlem amb Salvador Ordóñez, mestre, pedagog, empresari especialitzat en projectes complexos, excoordinador general del Gremi Fusta i Moble de Catalunya, actualment impulsor de tota la cadena de valor de la fusta a Catalunya a través de World Wood Future, i excoordinador de la Secció de Forestal de la ICEA.
- Un cop el vaig sentir dir que el segle XIX havia estat el segle del ferro, el segle XX, el del formigó i que el segle XXI és el de la fusta. Continua pensant així?
Bé, la frase no és meva sinó d’Alex de Rijke, arquitecte britànic. I crec que té raó: el segle XIX va ser una època marcada per l’ús intensiu del ferro en la construcció d’estructures com ponts, edificis i màquines. El segle XX, en canvi, es va caracteritzar per l’auge del formigó, que va permetre la creació de gratacels, preses, i altres infraestructures. Ara, el segle XXI, sembla que la fusta està guanyant terreny com a material de construcció sostenible i versàtil. La seva resistència, la baixa empremta de carboni i l’aspecte natural la fan una opció atractiva per a edificis i altres projectes arquitectònics. És interessant veure com els materials canvien al llarg del temps, com s’adapten a les necessitats i valors de cada època.
Et deixo una altra frase, que tampoc és meva, per a meditar: «Vivim encara en l’edat de la fusta». Aquesta és d’Eudald Carbonell.
- Quin paper juguen les administracions en això? Estan a l’altura?
Bé, les administracions, si es limiten a administrar, poc innoven. A tots ens cal anar sortint ja de l’ecologisme de saló i atendre més l’ecologia científica. Crec que ens caldria una mica més de gosadia i per descomptat de coneixement del material per a atrevir-nos a acceptar que la fusta és una matèria constructiva de primera qualitat, que no és un invent «modernillo» i que ha vingut per quedar-se per fer casa nostra més humana i sostenible.
- Tenim cadena de valor de la fusta a Catalunya?
La cadena hi és, sens dubte, però està molt segmentada, inclús trencada en alguns punts. No hi haurà un autèntic sector de la fusta a Catalunya fins que no tinguem la voluntat d’identificar uns objectius comuns, una estratègia compartida per a arribar-hi, i uns òrgans de representació reconeguts, generosos i visionaris i acceptats per tothom.
- Com valora l’evolució del sector de la fusta de l’última dècada?
Molt lenta, però positiva. Encara estem discutint entre nosaltres si el sol sortirà per l’est o per l’oest, dilema molt fàcil de resoldre si ens llevem ben d’hora i anem junts a veure la realitat més que evident.
- Està modernitzada la indústria de la fusta?
Depenent de la fracció o segment d’aquesta cadena sí, i molt, com és el cas del moble. Però indústria de fabricació de cases de fusta, declaradament no, llevat d’alguna honrosa excepció.
- Què s’està fent bé al sector?
Connectar-se entre si ja ho porta fent fa molt; ara toca connectar amb la resta de la cadena de valor de la fusta. Però això sembla que està costant…
- Què es pot millorar?
A les administracions, jo els suggeriria:
- Legislar amb polítiques pensades amb una visió global i no sector a sector.
- Aprovar i desplegar ja el Pla General de Política Forestal (el Govern té previst aprovar-lo cap a finals del 2024), donant una especial atenció a la cadena de valor de la fusta.
- Fixar, com ja es fa en altres països, una normativa que reguli els materials ecosostenibles en els edificis, així com una estratègia de finançament per a dur-ho a terme.
- A tots ens cal aprofitar bé que Barcelona serà Capital Mundial de l’Arquitectura el 2026.
- Que es recuperi i es doni compliment dels Acords de Govern de 2015 sobre un ús mínim de fusta en edificis públics; tal vegada, aprovar per llei que els nous edificis públics hagin de contenir, com a mínim, un 50 % de fusta com ja està fent França des del 2022.
A la indústria li proposaria:
- Que accepti que ser subsidiaris del subministrament forà mentre tenim un recurs forestal ociós no té cap sentit.
- Que arrisqui, en solitari o de manera cooperativa, en la creació de nova indústria de transformació de la fusta per a fabricar recursos fusters per a la construcció: CLT, LSL, laminada, etc.
- Que s’impliqui compromesa i constant en la formació inicial relacionada amb el sector, forestal i de la fusta constructiva, en la formació superior i en la formació continuada.
- Que aposti per la R+D+I de manera sostinguda i valenta: sistemes, biomaterials, fabricació industrialitzada, comercialització…
- Gestió forestal: s’estan fent els deures a Catalunya?
Jo diria que dos dels grans reptes en la gestió forestal són l’adaptació al canvi climàtic i el risc d’incendis de sisena generació, inextingibles. Està clar que cada zona necessita una gestió diferent, en funció de la seva realitat ecosocioeconòmica, però cal una visió sistèmica coordinada i no apedaçada.