Conclusions del III Congrés Masia-Territori

El divendres 15 de març al vespre, una vegada exposats els continguts durant els 3 dies vàrem presentar unes primeres conclusions o reflexions. S’han recollit els comentaris que alguns dels assistents han exposat:

1. Es valora molt positivament, que sigui obert a tothom de tal manera que això ha fet possible que les 60 comunicacions reflecteixin els interessos i preocupacions del territori. Aquesta és la mateixa valoració que s’ha fet en possibilitar l’assistència oberta a tothom en els tres dies de durada del congrés.

2. Un reflex de l’exposat anteriorment són els 240 a 250 inscrits i assistents al llarg dels tres dies més la cinquantena del dissabte a les cotxeres del Palau Robert. Comptabilitzant els conferenciants, grup organitzador, grup científic i participants en les taules rodones com a experts, podem considerar que el total voreja els 350. Aquesta participació s’ha repartit entre l’assistència presencial diària al voltant de 90 persones a la sala i entre 10-13 via zoom, la majoria entre els tres dies. Cal remarcar que aquesta vegada, el congrés va coincidir amb les eleccions municipals del 2023, quan es demanen les propostes per a comunicacions, ha restringit la participació de tècnics dels ajuntaments, al contrari de la gran participació d’aquest col·lectiu en els dos anteriors.

3. La gran satisfacció general es va completar amb l’exposició de dos vídeos presentats per personal del Matarranya i el Maestrat el dissabte. Aquesta proposta de vídeos, no fou possible presentar-la durant els tres dies per la gran quantitat de material que s’exposava. Aquest fet fou rellevant donat que va permetre la presentació de publicacions relacionades amb el tema del Congrés i la presentació d’un projecte d’acolliment per part d’un grup de jovent arrelat al territori.

4. L’organització dels tres dies ha funcionat correctament, tot i el problema generat per un accident de trànsit que va endarrerit la conferència de Ferran Civit, del divendres a primera hora, i que va ser exposada en un temps limitat al final del bloc dedicat a l’energia.

5. L’alt nivell del contingut, tant de les comunicacions, com de les conferències i taules rodones.

6. Molt oportú en el temps, donat que en cada bloc s’ha pogut observar el moment de canvi que vivim. Amb aquests punts exposats, podem concloure amb una satisfacció compartida per tots els organitzadors, conferenciants o partícips en les taules rodones.

Reflexions generals

El congrés, des dels seus orígens, s’ha presentat interdisciplinari, tal com estan conformats el grup organitzador i el grup científic per a interrelacionar els temes i donar cobertura a les inquietuds quotidianes. Així, per exemple tenim el bloc de turisme rural perquè entenem que tant pot ser una alternativa com una ajuda. Igualment, aquest tema dona visibilitat a la vida rural, mostrant l’activitat, tant de conreu, de transformació en aliments, lligat amb els mitjans com molins, cellers i, per tant, també amb el paisatge.

En els congressos anteriors van estar presents els mateixos temes que aquest. La diferència és que en els anteriors englobàvem en un únic bloc el tema de canvi climàtic. En el II Congrés en aquest bloc ja vàrem comptar amb una exposició sobre “Viure de l’aire del cel” i en aquest els hem passat alguns temes a blocs diferents com: energia, boscos i el de l’aigua, assumit per l’IRTA, dins el bloc d’innovació, que finalment no va poder ser per la implicació que ha tingut la sequera i que no ha deixat temps. A última hora se li va proposar a en Robert Save, però igualment era molt just de temps.

Així doncs, podem assumir que el Congrés busca ser un punt de trobada entre l’administració, experts en les diferents matèries i els implicats en la vida social, econòmica, etc. del territori. D’aquests temes exposats, es presenta un resum o conclusions, recollides per les persones que han assumit la valoració del contingut de cada comunicació. També seran publicades, juntament amb els escrits de les conferències i taules rodones, tal com hem fet, tant en els congressos com de les jornades anteriors.

De tot l’exposat destacaria la participació molt activa de joves, tant nois com noies, molt formats i molt implicats en cada part del territori on pertanyen per aconseguir el seu desenvolupament. El tema de l’habitatge ha estat molt present com un element que frena l’assentament dels nous vinguts. Habitatge i serveis públics com escoles, sanitat, etc. Però cal remarcar que no solament varen exposar els problemes sinó que ells mateixos han estudiat solucions com formes de rehabilitació d’edificis, uns familiars individuals, altres agrupacions… i fent propostes per rehabilitar habitatges ara en desús, com rectories, cases de la guàrdia civil, etc.

Aquest problema ha estat reconegut per l’administració com es va exposar en el segon dia al matí. com ha estat dit, aquest és un dels interessos del congrés, el d’afavorir la comunicació entre els implicats. Cal reconèixer, però que en part això no es va aconseguir perquè bona part dels assistents venien el dia que exposaven.

En canvi, sí que es va aconseguir en el tema de l’energia amb l’exposició del malestar de part del territori que consideren que a ells se’ls responsabilitza d’aconseguir l’energia de les plaques solars o dels molins de vent, i, en canvi, no es fa el mateix en zones com Barcelona. En aquest cas, es va respondre en la taula rodona recordant que en cada indret on es vol actuar, apareixen els del lloc queixant-se. Aquest és un problema molt candent en tot Catalunya quan som dels últims, fins i tot en l’àmbit europeu. Una vegada exposats els problemes i fets els contactes, ara cal treballar per aconseguir millorar.

Tal com s’ha exposat anteriorment, la part desenvolupada el dissabte eren propostes que s’havien fet per a presentar-ho els dies del Congrés, però no va ser possible a causa de disposar de poc temps. Es va aconseguir l’espai de les cotxeres del Palau Robert i també va ser un èxit, tot i ser dissabte. Va durar tot el matí destacant les dues projeccions, un dels masos del Matarranya i l’altra del paisatge del Maestrat. Com és evident, és una gran satisfacció haver arribat fins a Terol en les zones properes a Aragó i a València. La resta va ser presentacions de revistes i llibres relacionats amb l’edifici, famílies amb història oral i la tipologia de les masies amb la producció del vi al Maresme.

Assumpta Serra, coordinadora del Congrés Masia-Territori

Resum de l’ambit de Boscos i Mosaic Agroforestal al III Congrés Masia-Territori

El bloc va començar amb la ponència titulada “Bosc i Foc”, a càrrec de Martí Rossell, Enginyer de Forests i tècnic del Grup de Suport en Actuacions Forestals (GRAF) del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

La conferència abordà un dels aspectes clau de l’emergència climàtica: el creixent risc d’incendis forestals i la importància de la gestió forestal per crear mosaic en el territori com a millor eina per a fer-hi front.

El risc derivat de grans incendis forestals no ha parat de créixer en les darreres quatre dècades. És cert que la superfície cremada anual ha disminuït (gràcies al perfeccionament dels mitjans i tècniques d’extinció, a la disminució del nombre d’ignicions i a les estratègies de prevenció), però el risc ha augmentat. La continuïtat del combustible vegetal ha passat del 35% al 71% del territori, a causa de la pèrdua de zones agrícoles i l’extensió de les masses forestals. El període anual de dies de risc d’incendi s’ha estès en un mes i mig, i les situacions de sequera perllongades com les que vivim no fan sinó incrementar-lo. Per les condicions d’escalfament de l’atmosfera, la velocitat de propagació de Grans incendis Forestals ha passat de 345 ha/h a 800 ha/h i els incendis adquireixen comportaments d’alta incertesa que en dificulten l’extinció.

En aquest context, la gestió forestal esdevé clau per prevenir i contribuir a l’extinció dels incendis forestals. Un massís donat, segons els incendis tipus que el puguin afectar, es pot dividir en sectors i en polígons potencials (porcions de paisatge que per les característiques orogràfiques responen de forma homogènia al patró de propagació). Quan un polígon s’encén, tendirà a cremar del tot. Per tant, la tasca dels bombers consisteix a intentar evitar que el foc salti d’un polígon a un altre. La probabilitat que el foc es propagui entre polígons varia, no totes les connexions entre polígons tenen la mateixa probabilitat de propagació. La identificació de punts estratègics de gestió on convé fer treballs silvícoles (per reduir el combustible) és clau per reduir la probabilitat que un incendi es propagui en aquell punt saltant al següent polígon i oferir als bombers la possibilitat d’aturar-lo.

La creació de mosaic agroforestal interrompent la continuïtat de la massa forestal (i, per tant, del combustible) mitjançant la introducció de camps agrícoles en els punts estratègics de gestió és la millor forma de prevenir un incendi forestal. En facilita la gestió i redueix els desperfectes fins i tot quan aquella àrea és cremada.

La primera de les comunicacions del bloc de Boscos (a càrrec de Núria Aquilué, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, CTFC) va abordar justament la creació de paisatges agroforestals resilients, que és un dels objectius de l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030 que està impulsant el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. La resiliència socioecològica d’un paisatge es defineix com la seva capacitat per mantenir les funcions ecològiques, socials i econòmiques al llarg del temps en unes condicions ecològiques i socioeconòmiques canviant i de vegades adverses. En un context mediterrani, les variables per a la resiliència dels paisatges que s’han tingut en compte són: la reducció del risc d’incendis forestals, la conservació de la biodiversitat, la producció d’aigua blava (la d’escorrentia, per oposició a la que els boscos evapotranspiren) i el foment de l’activitat agroramadera. El CTFC està desenvolupant una eina de suport a la presa de decisions que simula els canvis en el paisatge produïts per diferents actuacions (gestió forestal, rompudes agrícoles, introducció de pastures…) i com incideixen en la provisió de serveis ecosistèmics. Això permet fer propostes de paisatges agroforestals resilients a escala municipal a l’horitzó del 2050 que ajudin a orientar les inversions públiques, privades i comunals.

La segona comunicació, a càrrec de Mar Pallarès (investigadora del CTFC), ha exposat, justament, de quina manera la gestió forestal multifuncional contribueix a adaptar els boscos al canvi climàtic tot conservant-ne la biodiversitat. Ho ha fet amb l’exemple de les actuacions al bosc de Poblet. El projecte d’ordenació silvícola data del 2021 i promou l’heterogeneïtat, complexitat i diversitat del bosc (d’espècies, genètica, d’estructures), en regula la densitat i, per tant, la competència entre arbres (factor clau davant l’estrès hídric i les plagues), i promou la discontinuïtat de combustible davant el risc d’incendi. El projecte opta per una gestió forestal propera a la natura i permet obtenir productes fusters d’alt valor per a ser transformats.

La tercera comunicació, a càrrec de Jaime Coello (investigador al CTFC), ha estat dedicada als sistemes agroforestals silvoarables, que consisteixen a combinar cultius herbacis amb arbres llenyosos. La comunicació ha desgranat els beneficis d’aquests sistemes híbrids: s’aprofiten al màxim els recursos naturals (aigua, llum, nutrients); es complementen en l’espai i al llarg de les estacions de l’any; es genera un microclima propici (temperatures extremes suavitzades per l’ombratge, menys vent, més humitat ambiental); es promou la biodiversitat atraient fauna auxiliar; es produeix una fertilització indirecta del sòl; s’incrementa la productivitat agrícola en un 40% i l’emmagatzematge de CO2 en un 36%; es protegeixen els sòls i les aigües (disminuint l’erosió i filtrant els nitrats); s’enriqueix el paisatge.

Les quarta i cinquena comunicació han estat a càrrec de Víctor Gil i Dalmau Albó respectivament, ambdós del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. Han tractat sobre la importància dels processos participatius en la promoció de la gestió forestal. En el primer cas, s’explica el procés participatiu per a recrear el mosaic agroforestal després de l’incendi a la Torre de l’Espanyol el 2019, que va cremar 4.000 ha forestals. En el segon cas, es concreten les actuacions planificades a la fina Mas de Noguers de Maials, parcialment afectada pel mateix incendi. La reintroducció de savines es planteja com una acció clau.

El bloc de boscos ha conclòs amb una taula rodona en la qual ha participat Eduardo Rojas.