Innovació

Aquest bloc està conformat per una conferència inicial i dotze comunicacions, que podrien agrupar-se temàticament de la manera següent:

A – Comunicacions tecnològiques

Un primer grup ens presenta el desenvolupament d’un prototip per a la posterior utilització en finques agràries. La maquinària agrícola capta (sensors), de forma massiva, dades per a conèixer la biomassa vegetal que s’ha de tractar amb fitosanitaris, per exemple. Són dades que es comparen i validen amb imatges per satèl·lit. L’objectiu final és optimitzar les aplicacions de fitosanitaris, també poden ser aigua, fertilitzants, etc.

En aquest cas, es tracta de reduir les quantitats de pesticides que s’aboquen en el camp. En resum, aquesta conferència i quatre ponències tracten de la utilització de l’agricultura de precisió (alguns dels instruments disponibles), de la seva difusió i la implantació per a aconseguir una producció agrària sostenible.

• Conferència
  • Emilio Gil (Universitat Politècnica de Catalunya, UPC) Agricultura digital: tecnologia i formació

• Comunicacions
• Bernat Salas i Emilio Gil (UPC) Atomitzador intel·ligent que ajusta la dosi d’aplicació de plaguicides a les característiques físiques

• Joan Bonany (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA Mas Badia). Digitalització per a la sostenibilitat. Càlcul del nivell de sostenibilitat de les explotacions agrícoles en el marc de la producció agrària sostenible
• Jordi Biscamps, Fran Garcia i Emilio Gil (UPC) Desenvolupament d’un prototip de captura massiva de dades per a la caracterització de la vegetació en vinya

• Santiago Planas de Martí (Universitat de Lleida, UdL. Centre Recerca Agrotecnio) Agricultura de precisió i la seva adopció a escala productiva

Dins d’aquest grup, amb eines senzilles, la comunicació següent ens proposa l’ús d’índexs derivats d’imatges RGB (red-blue-green), obtingudes amb càmeres fotogràfiques com una eina menys subjectiva per a avaluar incidència/gravetat de malalties en gespes.

• Paula Iriondo, Elena Fernández, Guillem Segarra (Universitat de Barcelona) Avaluació per imatges RGB de la malaltia produïda per dues soques de ‘Clarireedia’ en gespes (‘Agrostis stolonifera’) i el seu control biològic

B – Comunicacions d’economia circular i gestió de residus

Presentació d’una anàlisi de l’economia de les comarques de Ponent (Depressió Central de Catalunya), concretament per a analitzar, geolocalitzar i valorar les dejeccions ramaderes, per a facilitar-ne la transició cap a un model més sostenible (valorització dels fertilitzants i el biometà).

• Francesc Prenafeta, Belén Fernández, Inmaculada Funes (IRTA Torre Marimon), David Aguilà, Teresa Botargues (Diputació de Lleida) Les comarques de Ponent, un laboratori per a l’explotació del potencial de la bioeconomia a Catalunya

Presentació de la gestió en la transformació dels residus orgànics a Catalunya, les xarxes, les iniciatives i l’experiència en l’obtenció d’un recurs (el compost) i les millores que representen la seva aplicació en sòls agrícoles, com la fertilitat, la biodiversitat o la retenció d’aigua.

• Meri Pous, Noemi León, Meritxell Aguilar, Robert González, Francesc Giró (Agència de Residus, Generalitat de Catalunya) Una mirada al compostatge a Catalunya

Presentació de la problemàtica de la llana (l’esquilada de les ovelles) i la necessitat del desenvolupament d’actuacions per a millorar-ne la qualitat i identificació d’usos alternatius. També de la problemàtica, per als agricultors i ramaders en la recollida i gestió de materials plàstics que esdevenen residus a partir d’abril de 2025 (Llei 7/2022). La tercera comunicació ens presenta una proposta de reutilització en l’elaboració d’escumosos.

• Ingrid G. Santini, Maria Vidal (Agència de Residus, Generalitat de Catalunya) Estratègies per a evitar el malbaratament de la llana a Catalunya: Nous usos per a la revalorització d’aquest recurs ramader
• Xavier Delgado, Maria Vidal, Ingrid G. Santini (Agència de Residus, Generalitat de Catalunya) La responsabilitat ampliada del productor per a plàstics d’ús agrari no envasos

• Salvador Puig (coordinador de la Secció Viticultura i Enologia de la ICEA) i Xoan Elordui L’ús del most concentrat i rectificat en l’elaboració d’escumosos. Una opció d’economia circular en aquest sector

C – Comunicacions diverses

Presentació d’un projecte Life-eCOadapt50 cofinançat pel programa LIFE de la Comissió Europea que no s’ha executat, període d’execució 2023-2030 (vuit anys), amb vint-i-quatre beneficiaris que es coordinen des de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona.

• Pablo Cifuentes (Diputació de Barcelona) Cocreació d’acció estratègica per a l’adaptació al canvi climàtic dels territoris i les economies locals

Presentació Escola de Pastors i Pastores de Catalunya (2009). L’objectiu és garantir el relleu generacional amb una conciliació entre el model tradicional i l’adaptació a la realitat ramadera del segle xxi (agroecologia).

• Laia Batalla-Carrera Escola de pastors i pastores de Catalunya. Molt més que una formació

Evolució sociològica de la població. Despoblament versus recuperació demogràfica. Conclusions

El bloc «Evolució sociològica de la població» ha girat al voltant dels aspectes sociològics i demogràfics del món rural. Entre altres temes, s’han plantejat qüestions sobre el despoblament, l’envelliment de la població, l’arribada de nous habitants i les seves característiques, les propostes i les accions desenvolupades per a mantenir la població, els serveis per als municipis, etc. La conferència de Joan Nogué ha presentat el marc general per a tractar tots aquests aspectes i, després, les comunicacions i la taula rodona han exposat els problemes, propostes i experiències concretes.

Algunes de les conclusions que es poden destacar d’aquest bloc són les següents:

Sovint, el món rural es descriu i analitza mitjançant un seguit de tòpics i estereotips que el simplifiquen i homogeneïtzen, tot contraposant-lo al món urbà i a les ciutats. La ruralitat no s’explica per allò que és realment, sinó per allò que se suposa que ha de ser, perquè es concep com a oposada al món urbà. Des d’aquest imaginari urbanocèntric, el món rural és definit com una realitat tradicionalista, immobilista, aïllada, en què la innovació i la creativitat no hi tenen cabuda. A aquests tòpics s’hi ha afegit la idea que els territoris rurals són un espai buit (o buidat) a disposició de la població urbana i del capital. Aquestes idees, arrelades a una part de la societat i l’Administració, que els mitjans de comunicació s’encarreguen de difondre, no només influeixen en la manera com el món rural és percebut, sinó també en les decisions que es prenen des de diferents àmbits i afecten els territoris rurals i la gent que hi viu.

Però, enfront dels tòpics, la realitat del món rural se’ns presenta diversa, dinàmica i creativa. No és, però, una diversitat només física, sinó també demogràfica, econòmica, social i cultural. Una diversitat que trobem tant entre comarques diferents com també dins d’un mateix territori.

Tot i aquesta diversitat, els territoris rurals a Catalunya presenten algunes problemàtiques comunes, a conseqüència de les diferents crisis interconnectades (ambiental, climàtica, sociopolítica, econòmica i demogràfica) que conflueixen i afecten la societat actual, i que a les ruralitats s’hi manifesten de maneres específiques:

• L’extensió de les masses forestals, la pèrdua de biodiversitat i de fertilitat dels sòls, la sequera i les conseqüències del canvi climàtic.
• Les dificultats de les petites i mitjanes explotacions pageses per a tirar endavant, els problemes per al relleu agrari, per a la incorporació de nous actius al primer sector, l’explotació a través de la cadena alimentària controlada per la gran distribució, la burocràcia.
• Les macroinstal·lacions energètiques i ramaderes, l’agricultura i la ramaderia industrial, que afavoreixen l’homogeneïtzació del territori, i la pèrdua de biodiversitat augmenten la dependència i la precarització de petites i mitjanes explotacions.
• L’excés de burocràcia i la lentitud de l’execució de les polítiques per part de les institucions i l’Administració.
• El despoblament i l’envelliment de la població en determinades zones, la manca de serveis públics, els problemes de mobilitat i de cohesió social.
• Els problemes d’accés a l’habitatge per als joves i aquelles persones que volen instal·lar-se als territoris rurals.

Però davant d’aquestes problemàtiques, des del mateix món rural estan sorgint i desenvolupant-se propostes innovadores i imaginatives, de caràcter privat i també de caràcter públic, que ens mostren el dinamisme i la diversitat del món rural. La conferència, les comunicacions i la taula rodona van presentar algunes d’aquestes iniciatives relacionades amb la producció i comercialització de la producció agroramadera, d’artesania alimentària, amb l’habitatge, que enforteixen les relacions socials i construeixen comunitat, que tenen a veure amb l’economia social i solidària, que proposen noves formes de governança i de participació. Propostes vinculades al territori, que enforteixen els vincles de les persones amb el territori, que reforcen l’apropament i el coneixement entre els habitants de les ciutats i dels entorns rurals.

Finalment, van sorgir algunes demandes cap a les administracions i institucions públiques:

• Polítiques rurals pensades des de la perspectiva de la gent que hi viu i que fomentin realment l’equilibri territorial.
• Polítiques rurals elaborades amb perspectiva de gènere i específiques per a les dones del món rural.
• Polítiques de protecció dels espais agraris enfront d’altres usos del territori.
• Finalment, la urgència d’unes polítiques d’habitatge específiques que permetin que la gent que vol continuar o anar a viure a la ruralitat ho pugui fer.