A 229 dies del 2n Congrés del Món de la Masia
Estem vivint una etapa de grans canvis. Unes vegades ens fascinen, i d’altres ens angoixen. Molts canvis: canvis tecnològics, canvis en les estructures familiars, canvis en les relacions humanes, canvis econòmics i climàtics. Tot plegat s’interrelaciona i s’influeix mútuament.
Vivim en un planeta finit i amb recursos limitats. El coneixem, i ara sabem que el que ens ofereix no es regenera a la mateixa velocitat amb què ho transformem i consumim. Aquesta consciència i la capacitat tecnològica ens permeten fer estudis reals de la situació i, així, afavorir la recerca de solucions. Economia circular per a donar noves vides a productes que han acabat l’eficiència amb què van ser ideats; nous productes i noves formes de vida per a adaptar-nos als canvis que es produeixen com a conseqüència del canvi climàtic.
Si aquests són dos grans temes que ens afecten com a part d’aquest planeta, d’altres més propers i locals ens interpel·len per buscar la millor manera de conviure. Els estudis ens diuen que, cada vegada més, les persones viuran en centres urbans. I per això cal implicar-nos en la preservació del territori. La millor manera, ja ho sabem, és que també hi hagi persones que el protegeixin i hi mantinguin la vida que ara coneixem i, de fet, és evident que molt jovent hi vol romandre i vol mantenir la pagesia.
Cal que ens hi adaptem, i les noves tecnologies ens ho posen fàcil. Bones connexions viàries que apropin territoris, Internet ens permet treballar i actuar des de diferents indrets, una energia sostenible i renovable que cal adaptar sense traumes.
Els joves i les dones que han estat apartades en una agricultura masculinitzada també volen ser partícips. La nova governança els ha de tenir en compte; l’emprenedoria en el món rural tant pot ser per a joves com també per a buscar una segona oportunitat. Així mateix, la masia, aquest edifici que ens identifica, l’estem adaptant amb nous usos, amb rehabilitacions, buscant un equilibri i una sostenibilitat.
De tot això, en volem parlar. Proposem un debat viu, transversal, amb tots els agents i interdisciplinàriament per a acostar-nos a la realitat quotidiana, tant dels pagesos de tota la vida, dels que s’han incorporat de nou, com dels habitants de la ciutat que volen conèixer el país; també amb les administracions i les empreses.
Per tot plegat, us demanem la vostra implicació. Que ningú se’n quedi fora.
Preparem-nos per al futur, en benefici de tothom!
Assumpta Serra
Coordinadora de la Secció d’Història Rural de la ICEA i del Congrés Masia i Territori