Un dels debats que envolta Catalunya és el paper que té el turisme en la dinamització del món rural i com aquest pot afavorir la reutilització de masies que s’havien vist afectades per l’abandonament del món rural. Parlem sobre això amb Josep Margenat, responsable del sector d’Agroturisme de la Unió de Pagesos, que participarà en la taula rodona «Masia-Paisatge-Turisme: valors entorn del paisatge de la masia i el paper del turisme. Reptes actuals i de futur», del 3r Congrés Masia i Territori, que tindrà lloc, del 13 al 15 de març, a l’Institut d’Estudis Catalans.
- Té bona salut l’agroturisme a Catalunya?
Em resulta difícil determinar el grau de salut de l’agroturisme. Tanmateix puc dir que és una activitat saludable per a qui el practica, per a l’entorn i per a l’establiment que el gestiona.
Cal entendre l’agroturisme en un sentit ampli, és a dir, que engloba totes aquelles activitats que es fan al medi rural i a l’empara d’una explotació agrària professional i activa, amb pernoctació o sense. Totes aquestes activitats són concebudes com un complement a la renda. El «Benvinguts a pagès», per exemple, és una activitat agroturística que apropa la gent urbana a la realitat de la pagesia.
Cada cop és més freqüent trobar iniciatives com l’enoturisme, l’oleoturisme, entre d’altres, que valoren l’activitat mateixa d’una empresa agrària més enllà de la venda dels productes que elaboren i/o produeixen.
Els allotjaments d’agroturisme ofereixen, a més d’una experiència al món agrari, la possibilitat d’allotjar-s’hi i fer-hi els àpats depenent de la modalitat de l’establiment.
La salut del sector podria mesurar-se amb la capacitat d’adaptar-se als canvis, diguem que una mica delicada.
- Quin paper té el turisme en el manteniment del món de la masia?
L’agroturisme i el turisme rural tenen un paper fonamental en el manteniment de les masies. En primer lloc, perquè els requisits que s’exigeixen per convertir una masia legalment en un allotjament turístic són molt conservacionistes pel que fa a les característiques de l’arquitectura tradicional.
En segon lloc, perquè part dels ingressos provinents del turisme es poden destinar al manteniment de les masies.
Cas a part és el turisme desenvolupat per persones o empreses que inverteixen diners provinents d’una activitat externa. Però també és en benefici de les masies.
- Podem considerar clau aquest turisme per a la dinamització del món rural?
L’agroturisme, pel fet de ser una activitat lligada a una explotació agrària, ha ajudat a fixar gent al territori, mantenir les activitats tradicionals de la zona (agricultura, ramaderia i boscos) i frenar l’èxode rural. Però el turisme és una activitat molt estacional i de caps de setmana que ha actuat de manera invasiva sobre el territori, ha estat el causant de certs desequilibris i ha expulsat autòctons del seu lloc d’origen.
- Quins són els reptes als quals s’enfronta el sector de l’agroturisme?
La situació de crisi al sector agrícola ha provocat el tancament de moltes explotacions i l’envelliment de la població pagesa. La manca de relleu generacional dibuixa un escenari complicat al món rural i, per extensió, a l’agroturisme. No totes les explotacions existents en actiu tenen capacitat i ganes d’incorporar l’activitat agroturística al seu negoci. L’edat de molts pagesos és un factor determinant a l’hora d’innovar, però també ho són els elevats costos de rehabilitació de les masies, el fet de ser propietari o no de la finca que es treballa, la precarietat de determinats serveis bàsics a les àrees rurals, les normatives urbanístiques que en moltes ocasions són com una cotilla que permet poc moviment…
Per altra banda, cal també que es millori la professionalitat a l’agroturisme i s’hi vagin incorporant serveis i prestacions que podem trobar en altres instal·lacions turístiques, ja que les exigències del mercat van augmentant.
- Turisme i manteniment del paisatge: és compatible?
No solament és compatible, sinó que és necessari. El turisme ha destrossat el paisatge de la costa i de molts indrets de muntanya. Dependrà del model de país que vulguem. I dels interessos que es moguin darrere.
Com són els ecoturistes?
No he trobat aquesta paraula al diccionari. Les persones que tenen consciència ecològica, preocupades per la salut del planeta, consumidores responsables, que minimitzen la generació de residus, que no malbaraten aigua, energia i recursos, que en les actituds i la conducta del dia a dia fan una aposta per la sostenibilitat i respecten el medi… quan fan turisme es deuen convertir en ecoturistes.
- Falta màrqueting en el món de l’agroturisme?
Segurament que sí. Crec que l’agroturisme com a tal és un reclam per a un grup reduït de ciutadans. El potencial client, en els criteris de cerca, pot ser que prioritzi el confort i les prestacions, la bellesa de les instal·lacions. Per exemple, avui en dia i al nostre país, l’aire condicionat s’ha convertit en un element imprescindible, que pot determinar que un client triï un establiment o un altre.
Per altra banda, el turisme de visites (sense pernoctació) potser encara no té prou visibilitat. Potser determinats cellers tenen un desplegament publicitari que els aporta moltes visites, però cal crear canals de difusió per a aquelles experiències més humils.